Quan les Rambles s'omplien de discos

Coincideixen amb data d'avui l'inici de l'estiu i la commemoració del Dia de la Música, encara que aquesta última sembla passar cada any una mica més desapercebuda. Què hi farem. En tot cas, aprofito un any més l'ocasió per recordar aquells temps pretèrits en què les Rambles de Barcelona solien omplir-se cada 21 de juny de punts ambulants de venda de discos on un podia arribar a trobar autèntiques joies ben enllaunades.

Per què es va deixar perdre aquella tradició? Francament no ho sé, però m'atreviria a dir que la resposta té més a veure amb la mentalitat funcionarial imperant en certs despatxos administratius que no pas amb la tan publicitada crisi dels suports físics –sobretot tenint en compte que aquests han experimentat un notable ressorgiment durant els darrers anys i que les fires discogràfiques ambulants no han deixat mai de gaudir de bona salut a casa nostra-.

Faig aquesta reflexió mentre encara dura la ressaca de l'última edició del Record Store Day. Aquella jornada que havia començat com un acte de reivindicació de les botigues de discos independents, i que com tantes altres iniciatives lloables ha acabat esdevenint una altra cosa. Penso en tots els llançaments exclusius del Record Store Day que, més enllà de fomentar l'acumulació perquè sí, acabaran servint paradoxalment per alimentar plataformes com eBay. I crec que això atorga encara més valor a tots aquells vinils, discos compactes i cintes de cassette que dècades enrere solia comprar a les Rambles i que encara m'acompanyen a data d'avui.

Sigui com sigui, bon inici d'estiu i bon Dia de la Música a tothom.

Edició oficial de l'Unplugged de Pearl Jam

Anuncien els responsables d'aquest pessebre que ha esdevingut a escala global el Record Store Day la imminent edició -amb motiu del Black Friday- en vinil de l'actuació acústica que Pearl Jam van enregistrar el 1992, durant la recta final de la seva primera gira mundial, per al programa televisiu MTV Unplugged. Una gravació mai abans editada de forma oficial, si bé distribuïda i fàcilment localitzable al mercat bootleg. Jo el tenia (i segurament encara el dec conservar en algun lloc) en cassette, gravat de la ràdio (de Los 40 Principales, a veure qui s'ho creu a aquestes alçades) i amb les impagables intervencions de l'enyorat Joaquín Luqui entre cançó i cançó. Durant un estiu sencer pràcticament no el vaig arribar a treure del walkman (sí, he dit walkman). Òbviament acabarà caient el vinil per poc que pugui, que segurament tindrà un so gairebé perfecte i vindrà embolcallat amb un format dels que entren a primera vista però... no serà el mateix.

Record Store Day 2019

DANI NEL·LO

Record Store Day 2019 @ Disco 100, Barcelona

13 d'abril de 2019

D'això se'n diu començar el dia amb energia. Ni més ni menys que l'incombustible Dani Nel·lo i tota una senyora banda integrada per sospitosos habituals del rock'n'roll i el rhythm & blues barcelonins, posant de potes enlaire ja de bon matí una de les disqueries més emblemàtiques que queden a la Ciutat Comtal, ni més ni menys que la veterana Disco 100. Nel·lo presentava el segon volum de "Los saxofonistas salvajes", un projecte discogràfic on es dedica a retre homenatge als grans mestres del seu propi instrument i, de passada, a treure la pols de tot un seguit de talls que segueixen valent el seu pes en or. L'actuació s'emmarcava en els actes del Record Store Day 2019, tota una jornada melòmana l'esperit de la qual es podria resumir amb una imatge com la que encapçala aquest text. Una banda de rock'n'roll celebrant i reivindicant la tasca de les botigues de discos, mentre una assistent al concert remena les cubetes de vinils i en tria un que s'acabarà emportant a casa.

Record Store Day 2018 a Surco

Los Sírex.

RECORD STORE DAY 2018

Surco, Barcelona

21 d'abril de 2018

Aquest any vaig viure el Record Store Day des de la disqueria més antiga de les que romanen obertes a Barcelona, la històrica Surco de la Travessera de Gràcia, que suma ja 44 anys al peu del canó. La jornada va començar a ritme de rock'n'roll fronterer amb essències mexicanes, el d'uns Flamingo Tours reduïts a trio però tan enèrgics com de costum, i que va culminar amb tota una demostració de força d'uns llegendaris veterans en pleníssima forma com són Los Sírex. Molta atenció al seu darrer disc, "Que nos quiten lo bailao" (2018) -el presentaran aquesta nit a la sala BARTS-. Entre els uns i els altres, Carlos Cros va posar la botiga sencera de potes enlaire amb unes cançons que valen el seu pes en or, i les joves MAVICA i Marta Knight es van destapar com dos dels grans valors del folk en clau femenina que es fa ara mateix per aquestes latituds.

Flamingo Tours.

MAVICA.

Marta Knight.

Carlos Cros.

Los Sírex.

21 d'abril, Record Store Day 2018

Cada any que passa em fan més mandra les tan publicitades llaminadures discogràfiques que s'editen amb motiu del Record Store Day. I no perquè no n'hi hagi de realment sucoses, sinó perquè tot plegat sembla haver esdevingut un simple tràmit. Artistes com el mateix Paul Weller se'n van distanciar anys enrere perquè, deien, aquestes llaminadures acabaven servint per a fomentar l'especulació al mercat del col·leccionisme. No li faltava raó al Modfather, i si m'ho permeten jo afegiria que aquesta mena d'edicions limitades però produïdes gairebé en cadena tan sols aconsegueixen banalitzar una pràctica, el col·leccionisme, que sempre he apreciat i que jo mateix practico. En altres paraules, no és el mateix una edició original d'un disc dels Beatles o un ep de tirada limitada editat al seu dia per Motörhead, que un reclam pensat únicament per a exercir com a reclam tal dia com avui. Sigui com sigui, d'aquí a poques hores assistiré als actes del Record Store Day. I no compraré cap d'aquestes llaminadures, però algun disc segur que caurà perquè sóc incapaç d'entrar a una disqueria i sortir-ne amb les mans buides. I, faltaria més, gaudiré d'algunes de les actuacions en directe que s'han programat al llarg de la jornada en aquests espais la funció dels quals va molt més enllà del propi comerç. Sigui com sigui, que les botigues de discos s'omplin avui de gom a gom, que venguin molts plàstics i que l'experiència serveixi no tan sols per posar de relleu el seu paper sinó, sobretot, per fer-les una mica més viables en el conjunt de l'any. Bon Record Store Day a tothom, i no deixin mai de comprar discos marqui el que marqui el calendari.

Online Store Day?

No cal citar-ne el nom, per allò de dir el pecat però no el pecador. El cas és que l'altre dia vaig rebre per correu electrònic l'enèsima newsletter d'una botiga de discos reconeguda internacionalment, un d'aquells establiments que cada any quan arriba el Record Store Day ens recorden la importància de donar suport a les disqueries independents, així com els beneficis del comerç de proximitat enfront de les plataformes de venda online. Fins aquí tot correcte, personalment no podria estar més d'acord amb el plantejament de la jornada en qüestió, però és que la newsletter tenia com a objectiu informar-nos a nosaltres, els que alguna vegada hem comprat els articles d'aquesta disqueria a través de la seva pàgina web, que encara som a temps d'adquirir mitjançant aquest mateix portal els llançaments exclusius del passat Record Store Day. Que una disqueria faci negoci venent qualsevol dels seus articles, sigui de forma física o digital, em sembla tan natural com que una pizzeria guanyi diners despatxant pizzes, ja siguin consumides al mateix local o portades a domicili. Ara bé, el que trobo un pèl escandalós és que un dia et venguin l'eterna paràbola del comerciant amic i, tan sols dues setmanes després, utilitzin el mateix reclam per a fomentar tot el contrari. Online Store Day, anyone?


*Nota: Per a evitar suspicàcies, aclariré que l'establiment de torn no es troba a l'Estat espanyol.

Recomanació: Record Store Day 2017

Torna el Record Store Day i, amb ell, les posicions a favor i en contra d'una jornada que certament corre el perill de caure en una inèrcia com a mínim inquietant. Aquest últim és un dels arguments dels contraris al Dia de les Botigues de Discos, que també observen els llançaments exclusius amb un cert recel -i no els falta raó: aquests articles cada vegada adopten una dinàmica més pròpia de les botigues de souvenirs que d'una botiga de discos-. Per sort, i en opinió d'un servidor, els arguments a favor segueixen pesant més. D'entrada, perquè qualsevol dia és bo per acostar-se a una disqueria però hi ha gent que encara no ho sap, i si aquesta jornada pot produir un efecte crida benvinguda sigui. En segon lloc, perquè dóna gust veure aquests establiments plens a vessar de públic, de persones interactuant i compartint coneixements i experiències d'una manera que la xarxa mai els permetrà. I en tercer lloc, perquè la festa s'amenitza al llarg de tot el dia amb actuacions de proximitat d'artistes de tota mena -aquest any es passejaran per les disqueries barcelonines bandes i solistes com The Lazy Lies, Mazoni, Guadalupe Plata, Joan Queralt & The Seasicks, Tori Sparks, Las Ruinas, Últim Cavall, Ran Ran Ran, PAVVLA, Chet, Retirada! o Marta Delmont, entre d'altres-. No deixin de treure-hi el cap, l'experiència valdrà la pena. Més informació aquí.

Record Store Day 2016

RECORD STORE DAY 2016

Barcelona, 16 d'abril de 2016

M'ha semblat observar al Record Store Day d'enguany una certa tendència de moltes disqueries a omplir amb sessions de dj graelles horàries on abans predominava la música en directe. La qual cosa no em generaria cap mena de neguit si no fos perquè molts d'aquests dj's eren en realitat músics seleccionant cançons que els agradaven -cosa que també sol resultar d'allò més interessant, però cal tenir en compte que tocar el piano no sempre equival a ser pianista-. I és aquesta última constatació la que em porta a fer una sèrie de reflexions.

La primera, que el format dj permet agilitzar la logística tant als músics -una maleta de discos és més fàcil de transportar que una bateria o un teclat- com als propis locals -un sol set serveix per a totes les actuacions i no cal repetir proves de so-. La segona, que la música enllaunada no requereix el mateix grau d'atenció que la música en directe, i això permet al respectable fer petar la xerrada, remenar els expositors de discos i en el millor dels casos acabar passant per caixa -un fet digne de celebrar en un moment en què moltes disqueries viuen amb l'aigua al coll-.

I la tercera, que si aquesta tendència acaba evolucionant a l'alça per motius estrictament logístics o per la inèrcia de qui fa les coses perquè toca fer-les, fomentarà encara més aquella rutina que pateix el Record Store Day des que les edicions discogràfiques exclusives s'orienten més a incentivar el fetitxisme perquè sí que no pas a reconèixer i premiar la fidelitat del melòman de base. En altres paraules, el Record Store Day perdrà gran part del seu encant i això actuarà en detriment del seu objectiu principal: recordar-nos a tots que les botigues de discos no tan sols existeixen, sinó que tenen quelcom d'especial que cal preservar.

Dit això, la jornada d'ahir va suposar una nova ocasió de celebrar la música en tota la seva immensitat. En primer lloc perquè adquirir-la i degustar-la en format físic ho podem fer qualsevol dia de l'any, però veure disqueries atapeïdes sempre resulta d'allò més bonic. I en segon lloc perquè, tendències al marge, encara hi va haver botigues que van fer compatible la música enllaunada amb la música en directe i d'altres on fins i tot es van poder viure de ben a prop autèntiques maratons de discursos tan singulars com heterogenis (en són bons exemples Ultra-Local Records i Surco, respectivament).

The Lazy Lies a Surco.

Invisible Harvey a Surco.

Maurici Ribera (Odds & Ends DJs) a Ultra-Local Records.

Recomanació: Record Store Day 2016

Torna el Record Store Day i amb ell tot un seguit d'edicions exclusives i, sobretot, actuacions de petit format en aquests establiments amics que són les botigues de discos. Joana Serrat, The Lazy Lies, Invisible Harvey, Núria Graham, Bedroom, Pacosan i Black Islands són alguns dels noms que desfilaran aquest dissabte, 16 d'abril, per disqueries barcelonines com Revolver, Surco, La Botiga del Primavera o Apolo Store. Més informació aquí.

Cassette Store Day

Feia anys que no rebia un regal com el que em va fer dies enrere un bon amic. Un cassette, ni més ni menys. Música enllaunada en format analògic, en aquest cas a càrrec d'un artista que em sembla d'allò més interessant i editada amb motiu del Cassette Store Day -celebrat el passat 17 d'octubre-. Encara no he escoltat la cinta, no pas per manca de ganes sinó de temps, i quan ho faci serà la primera vegada en anys que escolti un cassette. Un format donat per mort fins no fa pas tant i que ara sembla tornar a treure el cap tal i com ho va fer el vinil al seu dia.

Personalment, estic vivint aquest ressorgiment del cassette des de la distància. Els meus formats de capçalera segueixen essent l'lp i el cd. I si bé és cert que conservo intacta la meva col·lecció de cassettes, també ho és que molts dels títols que hi són presents els he acabat adquirint i escoltant en disc compacte o de vinil. Qüestió de comoditat i de costums, suposo. El cas és que tampoc vaig seguir el Cassette Store Day -novament per manca de temps, tot i que de no ser pel regal del meu amic ni tan sols me n'hagués recordat-, fins al punt de no saber ben bé què pensar de tot plegat.

Darrerament s'ha criticat molt tota la polseguera aixecada al voltant del Record Store Day, una jornada que personalment beneeixo per tot el que aporta tant a les disqueries com als propis melòmans -la polseguera, com en tants altres àmbits, va a part-. Ara bé, el Dia de les Botigues de Cassettes? Realment hi ha establiments que es dediquin exclusivament a vendre cassettes? A mi em sembla recordar haver-ne vist algun durant els anys 90, però ara mateix dubto que abundin -i menys al nostre país, on amb prou feina es venen discos sigui quin sigui el format-.

D'acord, de la mateixa manera que el Record Store Day, el Cassette Store Day haurà servit per dinamitzar dos sectors -el de les disqueries i el dels segells discogràfics independents- que prou malament ho estan passant. I això sempre és positiu. Però encara seria més positiu que el gran públic es recordés d'ells durant la resta de l'any. Que la gent s'animés a comprar música enllaunada pel plaer de gaudir-la i no perquè ho digui el calendari. I que aquest costum pogués ser compatible amb el Dia de les Botigues de Discos, el Dia de les Botigues de Cassettes, el Dia de les Botigues de Minidisc o el Dia de les Descàrregues Digitals Legals -al pas que anem tot acabarà arribant, ja ho veuran-.

Recomanació: Record Store Day 2015

D'acord, Paul Weller tenia raó. Hi ha aprofitats que durant el Record Store Day es dediquen a adquirir els llançaments exclusius amb l'únic objectiu de revendre'ls a preus astronòmics. Però que això no ens faci perdre el món de vista. Ja fa anys que assisteixo al Record Store Day -des que l'any 2011 va desembarcar a casa nostra-, i mai m'he comprat cap d'aquests llançaments exclusius -tot i que respecto a qui ho fa si té bones intencions-. Sí que m'he comprat discos, de la mateixa manera que ho faig qualsevol altre dia de l'any en què em puc acostar a una disqueria. Sí que he gaudit d'actuacions gairebé íntimes de bandes i solistes que m'agraden -a la primera edició jo mateix vaig tenir el plaer de tocar-. I, sobretot, he gaudit d'un ambient on em sento a gust i de les sempre profitoses converses amb els herois que es troben a l'altre costat del taulell -sí, els venedors de discos-. Per això els recomano que aquest dissabte, 18 d'abril, surtin de casa i facin una volta per les disqueries independents de la seva ciutat. Arriba el RECORD STORE DAY 2015, i ho fa amb una agenda tan atapeïda que seria absurd resumir-la. Poden consultar-la a la pàgina web oficial.

Record Store Day Spain

Article a B-Magazine

Celebrant la música (i les botigues de discos)

RECORD STORE DAY

DIA DE LES BOTIGUES DE DISCOS

Barcelona, 19 d'abril de 2014

El novembre passat, La Iaia presentaven nou disc a La 2 d'Apolo. Desembarcament dels vigatans a la capital, entrades esgotades, l'ambient de les grans ocasions i un (gran) contratemps: per problemes logístics, aquell nou disc encara no havia vist la llum ni ho faria fins al cap de tres mesos. Mig any després, tornaven Ernest Crusats i companyia a la sala barcelonina en el marc del Record Store Day. Probablement la millor ocasió per proclamar que, ara sí, "On és la màgia?" (2014) és una realitat. Concert curt -la graella horària manava- però tan revelador com el del novembre. Cinc temes, tots del nou àlbum -"L'arbre que vol ser humà", "On ets Matilda?", "On és el meu cap?", "L'ós" i "El nen de les estrelles"- i reduïts a la seva expressió més bàsica. Sense els efectius jocs de llums que han fet dels directes de La Iaia autèntiques superproduccions. Sense ni tan sols prova de so. Com una banda de garatge. Perquè no calen artificis quan es tenen cançons. I les dels osonencs seran -o haurien de ser- recordades durant molt de temps.

La de La Iaia va ser tan sols una de les desenes d'actuacions que s'havien repartit per la ciutat amb motiu del Record Store Day o Dia de les Botigues de Discos. Una jornada dedicada a reivindicar la producció discogràfica com a pilar fonamental del cànon musical i, sobretot, el paper de les botigues de discos com a difusores de cultura però també com a espais de coneixement, intercanvi i relació. Pràcticament tots els establiments del gremi van alternar concerts amb sessions de música enllaunada. Ultra-Local Records, per exemple, va acollir tot un festival de delícies underground com el debut a Barcelona dels suïssos Metzger & Bauer. Guitarra corrosiva, saxo nocturn i un bateria-vocalista que cantava com si Tom Waits o Screamin' Jay Hawkins encapçalessin un grup de black metal. Jazz de taverna, blues de garrafa i molta carretera a l'esquena.

Els va seguir The Missing Leech amb mitja hora on literalment no hi cabia res més. I és que l'alter ego de Maurici Ribera no es va limitar a interpretar el seu repertori d'himnes antifolk -de "Confusions" a "Friends of Nacho Cano" i de "Somriu" a "Water of Life"-, sinó que ho va fer amb improvisades col·laboracions de convidats de procedència diversa -alguns els havia conegut hores abans del concert-. Convidats com Sr. Saravia, artista de llarg recorregut i tot un habitual de la Barcelona més subterrània; Miguel Orgel, un dels secrets més ben guardats de l'underground escocès -forma part de la banda que acompanya a Lach- i tot un mestre tant a l'harmònica com a les sis cordes; i Breaking The Bell Jar, representant de la prolífica escena antifolk berlinesa. Aquesta última fins i tot va interpretar dos temes en solitari que apuntaven molt més que maneres.

I finalment va tenir lloc el comiat d'Anyzed. Motius humans n'han precipitat la dissolució -o més ben dit un canvi de nom, que ningú s'espanti-. De fet, el projecte es va reduir ahir a la figura de Benja Villegas, que es va servir de la seva guitarra i una tablet per a presentar "En el útero" (2014). Remake del clàssic "In Utero" (1993) de Nirvana, l'àlbum va néixer com a homenatge a Kurt Cobain i companyia, però també com a fruit d'un intens treball de recerca. El propi Villegas va explicar moments d'aquest procés tot alternant peces com "Aprendiz inodoro" amb títols destacats del seu fons de catàleg, com la final "Cráneo Rojo". Malencònica mirada a l'univers de Marvel i la seva fàbrica de somnis sovint malinterpretats. "Todos quieren ser el Capitán, nadie Steve Rogers", proclamava una coda entonada pel respectable a viva veu. Cert, tothom voldria ser un superheroi. Malauradament, ningú sembla entendre que sense Rogers no hi hauria Capità. Per això, amb Anyzed o sense, Villegas seguirà fent música. I això és el que compta.

LA IAIA. Sense artificis.

METZGER & BAUER. Corrosius, nocturns, salvatges.

THE MISSING LEECH. Antifolk amb amics.

BREAKING THE BELL JAR. Telecaster Girl.

ANYZED. Entre Kurt Cobain i Steve Rogers.

Recomanació: Record Store Day / Dia de les Botigues de Discos

Estimar la música implica molt més que assistir a festivals un cop a l'any. Aquest dissabte, 19 d'abril, torna el RECORD STORE DAY. Una jornada d'àmbit internacional que vol reivindicar el paper de les botigues de discos com a espais de comerç, però sobretot d'intercanvi. A Barcelona, establiments com Apolo Store, La Botiga del Primavera, BCore, Revolver o Disco 100 disposaran de productes exclusius i acolliran sessions a càrrec d'alguns dels millors dj's de la ciutat, a més d'actuacions en directe de grups i solistes com La Iaia, Núria Graham, Joana Serrat, Cálido Home, Samitier o Sílvia Pérez Cruz amb Raül Fernández (Refree). Altament recomanable és també la jornada alternativa que tindrà lloc a Ultra-Local Records sota l'epígraf de DIA DE LES BOTIGUES DE DISCOS. Proximitiat, bon ambient i alguns dels noms més frescos del panorama emergent com són The Hills Around, The Missing Leech o Anyzed. Triïn, remenin i, sobretot, gaudeixin.

http://www.recordstoreday.es/

http://www.ultralocalrecords.com/

Recomanació: El Dia de les Botigues de Discos

No cal haver llegit -o visionat- "Alta Fidelitat" per a adonar-se de la importància de les botigues de discos. Establiments amb un valor que va molt més enllà del simple intercanvi comercial. Un valor social que mai tindrà cap portal de venda online ni de descàrregues digitals. El d'un espai on descobrir tresors enterrats i intercanviar experiències, coneixements i impressions amb la sempre reivindicable figura del botiguer-amic. Aquell venedor pròxim que et coneix perfectament, a tu i als teus gustos, que sap aconsellar-te i descobrir-te discos que t'acabaran acompanyant tota la vida. I que a sobre gaudeix fent-ho. El valor de tenir a les mans un objecte tangible i de proporcions màgiques. D'endur-te'n una joia i recórrer el camí cap a casa amb impaciència, tot inspeccionant-ne l''artwork, fins que finalment el punxes i esclates de plaer.

Per a reivindicar tot això, les botigues de discos de Barcelona celebraran aquest dissabte, 20 d'abril el RECORD STORE DAY i el DÍA DE LAS TIENDAS DE DISCOS. Durant tot el dia, establiments com Luchador Records, Discos Juandó, Disco 100, Discos Paradiso o Discos Revólver vendran llançaments editats expressament per a commemorar aquesta jornada, i acolliran actuacions en directe de formacions com Els Surfing Sirles, Aliment, The Missing Leech, Sexy Bicycle, Albufera, Tori Sparks, Wild Honey o Naturalesa Salvatge, entre molts d'altres. Més informació:

eldiadelastiendasdediscos.tumblr.com

www.recordstoreday.es

Recomanació: Record Store Day

Arriba un any més el RECORD STORE DAY. Una jornada dedicada a potenciar i difondre el paper de les botigues de discos com a molt més que simples establiments comercials. Perquè les botigues de discos són també espais d'intercanvi i vida social. Qui no ha passat grans moments remenant cubetes plenes de vinils o compactes? Qui no ha comptat mai amb la figura del botiguer-amic que ens ha descobert autèntiques joies que ens han acompanyat durant la resta de les nostres vides? Qui no ha tingut la sensació de glòria total a l'arribar a casa i punxar aquell disc, l'artwork del qual ha devorat pel camí, ja fós al bus, al metro, al tren o caminant? Experiències que mai obtindrem a través d'un mp3 ni d'un ordinador, per molt pràctics que siguin.

El Record Store Day, iniciativa que des de fa diversos anys se celebra amb gran èxit als països anglosaxons, arriba per segona edició consecutiva a l'Estat Espanyol. Tindrà lloc aquest dissabte, 21 d'abril, i novament serà una oportunitat única per a adquirir llançaments exclusius que diversos grups i solistes posaran en circulació únicament durant aquest dia. També hi haurà una àmplia programació de música en directe i dj's en diverses botigues de Barcelona -com Luchador, Wah-Wah o Disco 100-, sempre amb entrada gratuïta. Podeu consultar la programació a http://recordstoredaybarcelona.tumblr.com/ . See you at your record store!