Rough Trade al Rockefeller Center

Anuncia Rough Trade, aquell estendard de la música independent que durant la passada dècada ha esdevingut un petit imperi dins de la indústria musical a seques, la propera obertura d'una de les seves botigues de discos en ple Rockefeller Center de Nova York. Un anunci impensable fa tan sols quatre dies, quan les disqueries únicament generaven titulars al moment d'abaixar la persiana. I la sonada irrupció de la veterana firma britànica en un dels entorns més emblemàtics de la Big Apple en termes de comerç i de show business.

La nova botiga de Rough Trade al Midtown de Manhattan subsituirà la de Williamsburg, a Brooklyn, que va tancar el passat mes de març, i estarà situada a peu de carrer a la Sisena Avinguda, ben bé al costat –entre d'altres- de l'estudi des d'on s'emet el Tonight Show de Jimmy Fallon. Com ha arribat fins aquí una firma que va començar venent discos de punk rock al barri londinenc de Ladbroke Grove donaria per més d'un llibre i més d'un documental, però el cert és que la notícia crida molt l'atenció.

Mentre els gurús dels cants de sirena de l'entorn digital segueixen pronosticant la desaparició dels suports físics, aquests tornen al bell cor de la capital del món per la porta gran i de la mà d'una disquera de llarga trajectòria i gran reputació. Òbviament, el binomi que formen dues marques com Rough Trade i Rockefeller Center convida a reobrir per enèsima vegada el debat sobre què és i què deixa de ser la música independent. Però aquest és un altre tema. Rough Trade vendrà discos amb format físic en un dels centres neuràlgics de la capital del món. I això vol dir que encara hi ha vida més enllà dels algoritmes.

Thurston Moore, fascinat pel black metal norueg

"Durant anys em va fascinar el black metal norueg, com a músic m'interessava perquè sonava diferent de tota la resta de música que havia escoltat abans, fins i tot el propi metal. I la seva subcultura era tota una bogeria". Thurston Moore, antigament cara visible de Sonic Youth i actualment icona indiscutible del rock independent, insisteix en la seva passió per la variant més extrema del metal per a desesperació de tots aquells que encara no han paït la presència de Mayhem en una de les passades edicions del Primavera Sound. Moore és el responsable juntament amb Eva Prinz d'Ecstatic Peace Library, un interessant projecte editorial que acaba de publicar en anglès la biografia d'un dels fundadors dels mateixos Mayhem, Necrobutcher. D'experiències com editar el llibre o assistir a un festival de black metal a Noruega, així com de la seva passió pel gènere, parlen els propis Moore i Prinz en una entrevista publicada a la primera edició del magazine de Rough Trade (abril 2016). Un article tan profund com revelador, i és que si bé Moore es desmarca reiteradament dels corrents ideològics imperants al black metal norueg, no es poden negar els paral·lelismes entre els inicis d'aquell gènere i els de Sonic Youth: esperit aventurer, terrorisme sònic, vocació subterrània, discursos tan singulars com extrems, i circuits minoritaris i aliens als radars més convencionalistes. No era precisament això l'indie?

Wig Hat - This Came Out of Me (1993)

Una d'aquelles troballes que poc t'esperes. Vaig localitzar aquest compacte la setmana passada en un mercat de segona mà. Valia un euro, es trobava en perfecte estat i la caràtula -tot un monument al mal gust, però no obstant entranyable- em va cridar l'atenció. El fet que portés el logotip de Rough Trade al darrere em va fer acabar de decidir a comprar-lo. I va ser un encert, perquè és tota una joia. He buscat informació del grup, però tot el que n'he pogut esbrinar és que eren nord-americans -no sabria concretar d'on exactament, però l'àlbum en qüestió es va enregistrar a Nova York-, que probablement només van arribar a editar aquest treball i que el seu segell original -Rough Trade tan sols s'encarregava de distribuir-lo a Europa- era Futurist Music -del qual tampoc tinc més referències-. Ignoro si es troba actualment en catàleg -m'atreviria a dir que no-, però si per casualitat en localitzen una còpia, no dubtin a adquirir-la. El que hi descobriran són catorze talls que combinen la frescor del rock alternatiu nord-americà dels 90 amb la urgència del hardcore i una densitat que, d'haver-se gestat al planeta Seattle en aquell mateix moment, els hagués situat en plena galàxia grunge. Sí, senyors, els mercats de segona mà tenen aquestes coses. Les descàrregues digitals, no.




Audio: "Sister" - Wig Hat

Palma Violets

Els nous aspirants a la corona de l'indie britànic -i a la vegada, a esdevenir l'enèssim hype de temporada, tot sigui dit-. Vénen del sud de Londres i la premsa del seu país ja s'ha afanyat a comparar-los amb els Strokes i els Libertines. Jo no apuntaria tan amunt, però no es pot negar que tenen quelcom d'irresistible. Un túrmix de guitarres sense guarnir, orgues penetrants, veus corrosives i, sí, un cert posat de deixadesa à la Doherty. Rough Trade n'editarà aquest mes de març el disc de debut, "180". Les cançons en justifiquen l'adquisició -corones i hypes al marge-. I la caràtula és total.

Audio: "Step Up for the Cool Cats" - Palma Violets