Henri Paul Tortosa (1959-2023)

HENRI PAUL TORTOSA
(1959-2023)

Ha mort el guitarrista francès –nascut a Algèria- Henri Paul Tortosa, veterà de l'òrbita punk que es va passar una temporada llarga –des de finals dels 70 i fins ben entrats els 80- tocant amb la banda d'acompanyament de Johnny Thunders –se'l pot escoltar en discos com "So Alone" (1978) o "Que Sera Sera" (1985)-. També va militar en formacions com Les Intouchables i va treballar amb Stiv Bators, Phil Lynott, Steve Marriott, Sid Vicious o Mink DeVille, entre d'altres.

Keith Levene (1957-2022)

KEITH LEVENE
(1957-2022)

Poca gràcia li deu haver fet a John Lydon que bona part dels titulars referents a la mort de Keith Levene es referissin a The Clash i no pas a Public Image Ltd. Sobretot tenint en compte que el seu pas per la banda de Joe Strummer havia estat gairebé testimonial, mentre la seva aportació a PiL va ser més que notable –potser, ben pensat, a Lydon sí que li deu haver fet una mica de gràcia tot plegat-. El guitarrista –i teclista- va ser membre fundador de tots dos grups, però el cert és que la seva història ja venia de lluny abans del punk i el post-punk.

Fan incondicional del rock progressiu –sí, aquesta dada provocarà més d'un creuament de cables-, es va dedicar a fer de roadie per a Yes abans d'entrar en contacte amb les bases de la imminent revolució de l'imperdible –una altra dada que alguns potser no acabaran de processar-. Va ser aleshores quan, diuen diverses fonts, va animar Strummer a deixar els 101ers i formar el que esdevindria The Clash. Hi va durar poc, i després de militar en projectes com The Flowers of Romance –amb uns encara desconeguts Sid Vicious i Viv Albertine, entre d'altres- va acabar a les files de PiL.

Va jugar un paper clau als primers temps de la banda, encarregant-se de les guitarres, els teclats i els sintetitzadors però també fent tasques de producció en obres com "First Issue" (1978), "Metal Box" (1979) o "Flowers of Romance" (1981) –aquest últim, batejat en honor del seu anterior grup-. Va deixar la formació el 1983 per diferències creatives amb Lydon, es va establir temporalment als Estats Units i va treballar –sovint com a productor- amb bandes de l'òrbita alternativa com uns joves Red Hot Chili Peppers-. També va iniciar la seva pròpia carrera solista –al seu primer àlbum, "Violent Opposition" (1989), hi van tocar components de RHCP-. Ens ha deixat a l'edat de 65 anys.

Els Sex Pistols al Mur de Berlín

Els Sex Pistols, en una de les torres d'observació del Mur de Berlín.

En una entrevista recent amb la revista Mojo, John Lydon recordava el seu intent fallit de visitar l'antiga República Democràtica Alemanya, juntament amb Sid Vicious, quan els Sex Pistols van actuar a la Berlín occidental el 1977. "Com que no ens deixaven entrar a Berlín Est, ens vam enfilar a una d'aquelles torres d'observació que hi havia al davant del Mur de Berlín i vam començar a tirar pedres cap a l'altre costat. De cop i volta van aparèixer els guàrdies, i nosaltres vam tocar el dos a la desesperada. Tenien armes i sabien com utilitzar-les", explicava l'home aleshores conegut com a Johnny Rotten.

L'episodi il·lustra a la perfecció en què podia consistir el punk quatre dècades i mitja enrere. Dos inadaptats que havien fet córrer rius de tinta tocant rock'n'roll fins a les últimes conseqüències i fent de la provocació la seva forma de vida, s'aproximaven al punt més calent del planeta en plena Guerra Freda i no se'ls acudia res més que tirar pedres cap a l'altre costat. El punk, agradi o no, era això. A partir d'aquí, no sé qui va ser l'il·luminat a qui se li va acudir que el trap –un gènere musical que com tots té el seu valor però a efectes pràctics s'ha demostrat més dòcil i conformista que la discografia sencera dels Carpenters- podia ser el nou punk.

Algunes de les imatges dels Pistols al Teló d'Acer es poden veure al videoclip de "Holidays in the Sun".

40 anys sense Sid Vicious

Sid Vicious (1957-1979) - Foto Getty Images.

Va viure ràpid, va morir jove i va deixar un bonic cadàver. Una de les màximes del rock'n'roll aplicada al punk en la seva concepció més nihilista i autodestructiva. No reincidirem ara en les circumstàncies en què va aparèixer el cos sense vida de Sid Vicious tal dia com avui de fa 40 anys en un apartament de Manhattan. Tampoc en el misteri que encara envolta la mort de Nancy Spungen tan sols uns mesos abans. Si Vicious havia personalitzat l'essència de la primera generació punk a les files dels Sex Pistols, la seva posterior decadència i la manera com se'n va anar d'aquest món el van acabar de certificar com a màxim portaveu d'una generació perduda, l'antítesi del punk en positiu que podien representar (per exemple) The Clash. El No Future en la seva màxima expressió.

Sid Vicious al Mur de Berlín

Sid Vicious no serà recordat com el millor baixista de la història. Però sí que era el millor fent d'ell mateix, i tractant-se de qui ens ocupa això és tot un mèrit. Observar-lo fent l'animal davant mateix d'un dels checkpoints del Mur de Berlín és com sobreposar dos dels capítols més extrems i a priori incompatibles de la història del segle XX. Molt fan del videoclip de "Holidays in the Sun", dels Sex Pistols.