80 anys amb Jaume Arnella

Jaume Arnella celebra 80 primaveres – Foto Bandcamp.

"Jaume Arnella és una baula imprescindible per entendre com la cançó tradicional ha perviscut i transmutat fins als nostres dies. La seva trajectòria, sempre allunyada de la indústria i dels grans poders, és un exemple d’autenticitat i un cant a la coherència. Per nosaltres és tot un referent, un dels millors artistes que mai han donat els Països Catalans. El seu llegat és una joia que cal posar en valor arreu: s’hauria d’estudiar a totes les escoles i cantar a totes les tavernes”. M'ho deia Adrià Cortadellas, cantant i guitarrista de Fetus, en una entrevista que va publicar El 9 Nou ara fa poc més de dos anys.

La banda empordanesa acabava de lliurar aleshores "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber), un disc on portava fins als seus paràmetres part del cançoner de Jaume Arnella. Al mateix article, el romancer vallesà es mostrava entusiasmat amb la forma com les noves generacions encara són capaces de fer-se seu un repertori canònic com pocs. El d'un artista que ha preservat i renovat la tradició catalana, alhora que ha influït en el desenvolupament i l'evolució de la cançó d'autor en clau nostrada –tal com sol explicar molt bé Carles Belda, si aquest estil no s'entendria sense el patró rítmic del calipso és justament per la passió d'Arnella pel gènere tropical en qüestió-.

L'autor de "Les rondes del vi" i "La timba de les cartes" fa avui 80 anys i els celebra encara actiu i en plena forma, actuant a qualsevol escenari que se li posi al davant i sense oferir cap símptoma d'esgotament. Pocs músics de la seva mateixa condició poden presumir d'enfilar la novena dècada vital mantenint encara la plena dedicació al seu ofici. A fora tenim exemples com els de Bob Dylan o Willie Nelson. A casa nostra els casos són més comptats, i el d'Arnella, com el de Quico Pi de la Serra, és tan honrós com excepcional. Per molts anys, mestre.

Fetus - "La Serra dels Perduts" (2022)

La de Fetus bé podria ser una de les trajectòries més sòlides i exemplars de la música en català de la darrera dècada. Si els seus primers dos àlbums –"L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), tots dos publicats per Bankrobber- els havien situat a l'avantguarda del punk rock més genuïnament nostrat, ara fa un any i mig van fer tot un salt endavant amb un "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber) on passaven per la seva pròpia mola part del cançoner de Jaume Arnella –el romancer vallesà no tan sols va beneir la iniciativa, sinó que fins i tot es va animar a enfilar-se a l'escenari a tocar algunes d'aquelles cançons amb els empordanesos-.

"La Serra dels Perduts" (2022, Bankrobber), el quart treball de la banda que encapçala Adrià Cortadellas (veu i guitarra), és la continuació lògica del seu predecessor tant en termes estètics com conceptuals. Onze peces, aquest cop d'autoria pròpia, que remeten a la forma com Fetus sempre han entès el punk rock –els ritmes de garatge, les melodies que atrapen a la primera, les tornades que conviden a corejar-les com si fossin càntics de taverna-, però alhora connecten de ple amb tots aquells gèneres d'arrel popular que l'oficialisme també nostrat tendeix a contemplar com si fossin peces de museu. Cançons que mariden el rock'n'roll més urgent i vitamínic amb tot el llegat de la música tradicional catalana, i que a sobre diuen unes quantes coses ben dites.

"El Rebombori del Pa" i "Goigs de Sant Martí", per exemple, parteixen d'episodis com la revolta del pa de 1789 per posar sobre la taula reivindicacions que es mantenen vigents per molts segles que passin –"Goigs de Sant Martí", a més, té l'honor d'haver estat al punt de mira del nacionalisme espanyol més hiperventilat i recalcitrant quan es va publicar com a avançament del disc la primavera passada-. També hi ha espai per recordar les gestes d'"El Rellotger de Creixells" i musicar la llegenda del Sabater d'Ordis ("Balada del Sabater d'Ordis"). El folklore empordanès, revisat amb el suport de vells coneguts com Guille Caballero (teclats) i nous aliats com Carles Belda (acordió) o Ricard Ros (sac de gemecs). La cita als Pogues la deixem pel final, per òbvia i perquè el fons d'aquest disc amaga molt més que referents evidents.

Disponible a Bandcamp.

Jaume Arnella i Fetus, a El 9 Nou

Fetus reinterpreten el cançoner de Jaume Arnella a ritme de vitamínic punk rock al seu darrer àlbum, "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber). Avui, a les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental), parlem amb la banda empordanesa i amb el romancer vallesà d'un disc que aproxima dues generacions i dues maneres (no tan) diferents d'entendre el fet musical. A més, aprofitem per repassar les més de cinc decades de trajectòria d'Arnella. "Un exemple d'autenticitat", sentencia Adrià Cortadellas, vocalista de Fetus.

Fetus

Fetus - Foto Isabel Andreu.

El primer que els podria venir a la memòria quan escoltin vostès la música de Fetus són els enyorats Surfing Sirles. Com els barcelonins, aquest power trio empordanès ha sabut absorbir la influència del rock de garatge més immediat de fa cinquanta anys, destil·lar-ne l'essència més punk i enriquir-la amb una lírica tan punyent com galàctica. No és gratuït doncs que un excomponent dels propis Sirles, Guille Caballero, hagi acabat tocant l'orgue en moltes peces del seu disc de debut. Un "L'epicentre del fangar" (2017, Bankrobber) produït per un altre sospitós habitual com és Joan Colomo i on també col·laboren convidats tan il·lustres com Genís Bou (The Gramophone Allstars) o Martina Borrut (Mad'zelle).

Fetus és un projecte format a mig camí de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols per Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Jordi Anticó (guitarra) i Lluís Català (bateria). Al primer l'havíem conegut per la seva tasca a Sanjays, una de les bandes més fresques del panorama independent empordanès dels darrers anys. Anticó i Català són components de 13th Magic Skull, la formació de surf instrumental per excel·lència a casa nostra -amb permís de Los Tiki Phantoms-. Facin vostès els càlculs que considerin oportuns i de seguida s'adonaran que l'equació resultant no pot ser sinó infal·lible.

Fetus és amb tota probabilitat la mena de banda que necessita ara mateix la música en català. Un combo que celebra sense reserves les formes més viscerals i primitives del rock'n'roll i a la vegada posseeix prou ganxo melòdic per atrapar curiosos i convertir profans. Una banda capaç de signar esclats de decibels a tota pastilla com "L'epicentre del fangar" (la cançó) i alternar-los amb la sensibilitat pop de "Sidral diacrític". I de clavar dianes tan inequívoques com "Crònica accidental a l'exili", un single en potència que aquesta primavera rebentarà les pistes de ball més desacomplexades com als seu dia ho va fer "Som del Montseny".


Més informació:
Fetus  /  Bandcamp