90 anys amb Willie Nelson

Willie Nelson, nou dècades vitals i tot allò que encara li queda per dir - Foto Getty.

És un dels músics més grans que queden vius, en tots els sentits. Per edat, que avui en fa 90, però sobretot per trajectòria i per llegat. Parlem de Willie Nelson, és clar, que celebra 90 primaveres en plena forma i presumint d'una maduresa francament envejable. Tota una lliçó de vida, la de qui ha sabut envellir dignament i fidel a ell mateix, en un negoci cada dia més presoner del seu propi mite de l'eterna joventut. Testimoni de temps pretèrits, el seu, però també una veu que encara parla en clau de present. Llegenda i pilar de la música country, però sobretot un d'aquells referents que han acabat fent petita tota etiqueta possible.

No tan sols manté el texà una agenda de concerts d'allò més activa –aquesta mateixa nit en té un de programat al Hollywood Bowl de Los Angeles amb convidats de luxe per celebrar el seu aniversari-, sinó que la seva producció discogràfica segueix essent frenètica. Si fa tan sols tres anys lliurava el 70è àlbum d'estudi –de seguida s'ha dit-, el notable "First Rose of Spring" (2020), l'exercici passat es tornava a manifestar etern com ell sol amb l'igualment reivindicable "A Beautiful Time" (2022), amb aquella declaració de principis que és despatxar a aquestes alçades una cançó que es titula "I Don't Go to Funerals" i diu el que diu: "Somewhere, I hear angel voices singin' in the wind / Sayin' how it won't be long 'til time to fly again / Life is sweet and love is good, and we have had a good time / But I don't go to funerals, and I won't be at mine".

I si no fa gaire es dedicava a homenatjar a Sinatra, aquest 2023 s'ha despenjat amb un disc de tribut a un altre nom essencial de la música nord-americana, l'enyorat i mai prou reivindicat Harlan Howard –compositor de peces que han esdevingut èxits per a d'altres, com "Heartaches by the Number" o "The Chokin' Kind", també qui va dir allò de Three Chords and the Truth-. "I Don't Know a Thing About Love", es titula l'àlbum, i hi podem escoltar Nelson versionant pistes com "The Streets of Baltimore" o la mateixa "The Chokin' Kind" amb tota la cura, amb tot el respecte i amb tota la passió del món. Nova prova de vida d'un referent que es referma disposat a seguir dient moltes coses. Un dels més grans. Un dels pocs que ens queden. Que duri.