10è Festival de Jazz de la Garriga
Barri de Querol, La Garriga
12 de juny de 2021
L'empresa tèxtil Sati de la Garriga va ser durant més de mig segle –de 1961 a 2013- una de les joies del patrimoni industrial vallesà. També un factor d'impacte ambiental i, durant els seus darrers anys, de conflictivitat laboral –250 famílies afectades pel seu tancament-. Apunts que es van posar sobre la taula en el marc de l'homenatge que li van fer els organitzadors del Festival de Jazz de la Garriga en el que hauria estat el seu 60è aniversari. Un espectacle multidisciplinari que va tenir lloc ahir a la tarda al barri de Querol, a tocar de les antigues instal·lacions de Sati –que es troben a hores d'ara en procés d'enderroc-, de la mà del taller d'escenografia Barraca Xau i el duet de música experimental Iklo.
Els primers s'havien encarregat de rescatar elements de la fàbrica com ara xemeneies, màquines filadores, campanes extractores, marcs de finestra o mobiliari d'oficina, i els havien configurat com una escenografia pensada per fer-la sonar. Els segons es van encarregar justament de transformar tots aquests materials en recursos musicals, utilitzant-los com a instruments de percussió o fins i tot com a altaveus, processant-los a través de l'electrònica i donant peu a una peça d'art sonor que va alternar cafofonies amb claustrofòbics paisatges ambientals. Música industrial en el sentit més literal del terme. Capes i més capes de caos sonor com a metàfora dels excessos del capitalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada