La PAVVLA més urbana

Paula Jornet, en una captura del videoclip de 'Tot el meu cos'.

Cada persona és fruit de la seva pròpia experiència, de la seva trajectòria vital i de la resta d'éssers que l'envolten. És una de les idees que PAVVLA ha volgut transmetre a "Tot el meu cos" (2020, Luup Records), un nou senzill on canta per primer cop en català i on s'aproxima més que mai a sonoritats urbanes com el trap. "Tot el meu cos està fet de gestos, amics, paraules i llocs / I un trosset buit que encara em queda per omplir-lo de nou", canta l'alter ego de Paula Jornet sobre una minimalista base electrònica i servint-se de recursos com l'autotune. La peça en qüestió arriba poques setmanes després de "La mejor parte", un single on Jornet visibilitzava i desestigmatitzava la salut mental. Poden vostès visionar-ne el videoclip a Youtube.

PAVVLA visibilitza la salut mental

PAVVLA, en una captura del videoclip de 'La mejor parte'.

S'ha parlat poc aquestes últimes setmanes sobre com una situació de confinament pot afectar aquelles persones que pateixen malalties i trastorns mentals. Res de nou en un món on la salut mental segueix essent un tabú, i aquelles persones que pateixen aquestes malalties i trastorns són sovint invisibilitzades quan no directament estigmatitzades.

Per això resulta tan valent com oportú l'últim moviment de PAVVLA, que ha decidit abordar l'ansietat i la depressió sense embuts al seu darrer single, "La mejor parte" (2020, Luup Records). Una cançó a piano i veu, la primera que l'alter ego de Paula Jornet interpreta en castellà, que busca visibilitzar, desestigmatitzar i normalitzar aquests trastorns.

L'ha presentat amb un videoclip elaborat a partir d'imatges actuals del seu dia a dia, però també de la seva infantesa, i on més enllà d'exposar com és el fet de conviure amb la malaltia al llarg de tota una vida, ve a refermar que el més important és no deixar-se superar. Poden veure vostès el video a Youtube.

PAVVLA - "Secretely Hoping You Catch Me Looking" (2018)

El primer avançament de "Secretely Hoping You Catch Me Looking" (2018, Luup Records), el segon disc de PAVVLA, va ser una peça titulada "Something New" on l'alter ego de Paula Jornet demanava a un hipotètic interlocutor que li fes sentir quelcom de nou. I és precisament la sensació constant de novetat, d'estar escoltant (i sentint) quelcom efectivament nou, la que millor ha acabat definint el plàstic en qüestió en el seu conjunt. Vuit pistes i una introducció que deixen enrere aquell revelador debut que va esdevenir "Creatures" (2016) i posen sobre la taula el potencial de Jornet a l'hora no tan sols de compondre grans cançons sinó també de reinventar la manera com les presenta.

Perquè sí, el titular de "Secretely Hoping..." podria ser perfectament que PAVVLA ha prescindint de les seves formes més orgàniques per a potenciar la seva vessant més electrònica, i que en moments puntuals fins i tot abraça la pista de ball encara que sigui molt de passada -la citada "Something New"-. Però al centre del seu discurs segueix havent-hi el format cançó amb totes les seves conseqüències. I en el cas de qui ens ocupa, amb aquell sentit melòdic i harmònic que marida malenconia amb apunts lluminosos, i aquella lírica marca de la casa que conjura els dimonis interiors servint-se de recursos com la ironia o fins i tot l'humor negre. "I just realized the singer of your favourite band sounds awful when you don't sing with him", canta a "Unbreakable". No em negaran que la frase és absolutament brillant.

Més enllà d'això, "Secretely Hoping..." és un disc de matisos. Un àlbum que convida a submergir-s'hi una vegada i una altra, que pot no acabar d'entrar a la primera però va convencent amb escreix a mesura que un s'hi va familiaritzant. Tot un ventall discursiu que és capaç de generar l'equilibri perfecte entre el pop oníric de "The World Stopped the Day You Were Born", el folk de trenc d'alba de la fràgil "Burnt to Ashes" i l'elegància vocal amb què Jornet apunta directament a les dives de l'r&b i el neosoul a "It Could Be". Una obra d'extraordinària maduresa de mans d'una de les artistes joves amb més projecció del país, que de seguida s'ha dit. El presentarà en directe el 31 de gener a El Molino en el marc del Festival del Mil·lenni.


Més informació:
PAVVLA  /  Luup Records

El cop de timó de PAVVLA

Més lluminosa que de costum es mostra PAVVLA a "Something New", el primer avançament del que serà el seu segon disc, "Secretely Hoping You Catch Me Looking". Una peça on l'alter ego de Paula Jornet trenca amb les textures intimistes i les atmosferes oníriques del seu debut per a abraçar plenament la pista de ball i el pop més hedonista. L'àlbum veurà la llum el proper 23 de novembre a través de Luup Records. La peça en qüestió s'ha presentat amb un videoclip que referma aquest cop de timó estètic.

PAVVLA s'acomiada de "Creatures"

Paula Jornet (PAVVLA), entre la llum i la foscor.

PAVVLA + COR BLANC

La 2 d'Apolo, Barcelona

10 d'abril de 2018

Fosca, a contrallum, en ocasions gairebé apocalíptica però sempre amb un somriure a la cara dedicat a tot el respectable que l'ha seguit durant els darrers dos anys i que ahir va tornar-li a fer costat en una atapeïda sala 2 d'Apolo. PAVVLA culminava la nit passada la gira de presentació de "Creatures" (2016, Luup Records), la seva carta de presentació i un dels debuts més aclamats dels darrers temps a l'escena emergent de casa nostra. I per a acomiadar-se d'aquest primer acte -promet tornar a l'estudi en breu i sorprendre'ns amb nou repertori de cara a l'any vinent- va servir-se no tan sols de la seva veu prodigiosa i les seves cançons farcides d'ofici, sinó d'una posada en escena on la foscor estructural contrastava amb els efectius jocs de llums. Va repassar "Creatures" de cap a peus i va avançar part del material que conformarà el seu segons disc. Va brillar tota sola en la seva vessant més folk i, amb la banda, va potenciar més que mai uns acabats electrònics que per moments l'acostaven al panteó de l'R&B -versió inclosa de l'"Umbrella" de Rihanna-. Va convidar la seva companya de segell Marion Harper a cantar una improvisada lectura de "Do I Wanna Know?", d'Arctic Monkeys. I se'n va anar entre sentits aplaudiments, embolcallada en l'ambient de les grans ocasions i donant per fet que aquesta primera gira ha estat tan sols el principi de tot allò que ha de venir. Abans havia actuat el duet Cor Blanc, un dels darrers fitxatges de l'escuderia Luup, autor de tot un repertori on les formes més immediates del pop independent conviuen amb capes i més capes d'electrònica trencapistes. Títols com "Alice" haurien de sonar molt fort durant la temporada de festivals que és a punt de començar.

Final de gira de PAVVLA

PAVVLA - Foto Katrin Vankova.

Paula Jornet va passar una llarga temporada debatent-se entre la música i la interpretació a la petita pantalla. En tots dos àmbits ha acabat destacant per mèrits propis, però en el cas de la música ha arribat molt més lluny del que es podia haver imaginat i a sobre ho ha fet en un temps rècord. Un any i mig després de l'edició del seu incontestable disc de debut, "Creatures" (2016, Luup Records), PAVVLA ha ofert un centenar de concerts en ambdós costats de l'Atlàntic, ha actuat en festivals de la mida de SXSW o Primavera Sound, s'ha posat a la butxaca la crítica especialitzada tant d'aquí com de fora i s'ha consolidat com una de les veus més fresques i singulars del panorama emergent català. Les seves cançons, malencònics exercicis de folk-pop de naturalesa indòmita i amb acabats electrònics, tant poden recordar a Daughter com a Neneh Cherry o fins i tot el seu admirat Jeff Buckley. El proper 10 d'abril acomiadarà la gira de presentació de "Creatures" amb un concert molt especial a la sala 2 d'Apolo. Última oportunitat per a degustar el seu directe abans que es tanqui a l'estudi per donar forma al que serà el seu segon disc. I per fer una nit encara més rodona obriran la vetllada Cor Blanc, l'ultimíssima revelació de l'indie barceloní amb el segell de qualitat de l'escuderia Luup. Més informació i entrades aquí.

PAVVLA - "Homemade Stuff" (2018)

Després d'haver signat un debut de l'alçada de "Creatures" (2016, Luup Records), d'haver-se passat bona part de l'últim any girant sense parar i actuant en festivals de la talla de Primavera Sound o el nord-americà SXSW, PAVVLA promet nou àlbum de cara a aquest 2018. I per a amenitzar l'espera acaba de lliurar un ep amb set demos casolanes, gravades en una sola presa i sense editar amb un vell Tascam 244 Cassette Portastudio. Entre aquest material hi trobem reveladores versions primerenques d'alguns dels seus títols més brillants -impagables les lectures acústiques de "Planets and Stars" i "This Is Not a Movie"-, però també d'alguns temes del citat proper disc. L'ep es titula "Homemade Stuff" (2018) i poden escoltar-lo a Spotify.

PAVVLA: “El que jo havia fet d’amagat, compondre cançons, al Regne Unit es potencia des de l’escola”

Aquella noia que feia coses estranyes a la seva habitació - Foto Bernat Ayneto.

Va ser una de les grans revelacions de 2016 i es manté com una de les realitats més fermes d’aquest 2017. PAVVLA, l’alter ego musical de Paula Jornet, ha definit un discurs que connecta el folk amb l’electrònica i admet poques comparacions en aquestes latituds. Va ser un plaer parlar amb ella del seu disc de debut, “Creatures” (2016, Luup Records), del seu pas per diversos festivals de renom i de l’experiència d’estudiar Composició en una de les escoles de música més prestigioses d’Europa. Una entrevista que ja poden llegir al B-Magazine de Brubaker.

Aires de confirmació

PAVVLA.

PAVVLA + ENRIC VERDAGUER

BeGood, Barcelona

9 de desembre de 2016

"Creatures" (2016, Luup Records) serà o no serà el millor debut discogràfic de l'any, però la seva autora és sense cap mena de dubte una de les grans revelacions musicals d'aquesta temporada a casa nostra. PAVVLA, l'alter ego de Paula Jornet. Una jove barcelonina a qui alguns havien conegut per la seva tasca com a actriu a la petita pantalla i que durant els darrers mesos s'ha destapat com una realitat a l'alça en l'àmbit de la cançó pop més inconformista. La seva actuació d'ahir a la sala BeGood, on va presentar de forma oficial el citat "Creatures", venia precedida pel seu aplaudit pas pel Primavera Club 2016 -i la inclusió del seu nom al cartell del Primavera Sound 2017-.

Expectació màxima que va adquirir aires de confirmació tan bon punt Jornet es va enfilar a l'escenari i bona part dels presents van començar a cantar amb ella unes cançons que amb prou feina porten un parell de mesos al mercat discogràfic. I això que la tarda havia començat amb mal peu: la guitarra de Jornet s'havia extraviat hores abans del concert, donant peu a una situació de les que fan saltar els nervis però que ella va canalitzar amb la mateixa serenor que desprenen les seves composicions. Delícies de pop sofisticat que conjuguen misteri, elegància, drama i sensualitat i on ressonen Daughter, St. Vincent i fins i tot Neneh Cherry.

Perles de naturalesa orgànica i textura fràgil, amb la veu robusta de Jornet en primer terme i reforçades per la banda d'acompanyament amb un dinàmic embolcall electrònic. Un discurs que admet poques comparacions en aquesta banda dels Pirineus, que es manifesta plenament en peces com "Skin" o "Young", i que ahir va rebaixar tensions quan Jornet es va quedar sola a l'escenari per a oferir la seva cara més crua i propera. La de cançons com "Winter" o una versió de "Can't Take My Eyes Off You", de Frankie Valli, que ella va interpretar com si fos de Jeff Buckley. La recta final amb aquest hit en potència que és "Guns" va resultar simplement apoteòsica.

Abans havia trencat el gel el també barceloní Enric Verdaguer. Una altra veu autòctona que ha optat per l'anglès com a llengua vehicular d'un repertori que apunta a un folk-pop essencialment anglosaxó, entès a la manera de Jack Johnson, Glen Hansard o Damien Rice. Cançons de rerefons personal, tònica assolellada i càlids acabats, les que conformen el seu disc de debut -"Moonstruck" (2015)-, defensades ahir per Verdaguer sense el suport de la seva banda d'acompanyament habitual. Destapant també la seva vessant més pròxima amb l'únic suport de la seva guitarra i un repertori dels que desperten simpatia arreu on s'escolten.

PAVVLA - "Creatures" (2016)

És possible que mai abans un disc de debut hagués generat a casa nostra tanta expectació com “Creatures” (2016, Luup Records). El primer àlbum de PAVVLA, i també la seva confirmació com a ferma realitat després d’haver-se perfilat durant els darrers mesos com una figura emergent amb nom propi. I tot plegat gràcies a un parell de singles editats tan sols en format digital –“Young” i “Skin”, també presents en aquest plàstic- que la van situar al centre de moltíssims radars, entre ells els de festivals com Monkey Week o Primavera Club, on va arribar com a promesa i d’on va marxar amb la categoria de revelació.

PAVVLA és l’alter ego de Paula Jornet, una barcelonina a qui alguns han conegut per la seva tasca com a actriu i que sens dubte està cridada a destacar en l’àmbit musical. Perquè, que quedi clar, ni “Creatures” és cap capritx de temporada ni ens trobem en absolut davant d’una altra actriu que s’aventura a fer música per allò de veure què passa. Jornet ja fa temps que té clara la seva vocació, per això s’ha passat un any sencer a Brighton, envoltada d’una de les escenes independents més fèrtils del sud del Regne Unit i estudiant composició en el marc de tota una institució com és el British and Irish Modern Music Institute (BIMM).

Va ser en paral·lel als seus estudis musicals i aprofitant visites puntuals a la seva Barcelona natal com Jornet va donar forma a “Creatures”. Un disc enregistrat al Camaleó Estudi de Blanes sota la supervisió d’Aleix Iglesias. Deu peces que parteixen del folk més fràgil per a revestir-se amb capes i més capes de malenconia pop, boirina electrònica i rock en fase esquelètica. Formes digitals i essències orgàniques que sonen com Daughter i Bon Iver perdent-se plegats a les profunditats d’un bosc espès, i on una estètica marcadament hivernal contrasta amb la calidesa hipnòtica d’una veu que captiva i commou des del primer moment. Ha nascut una estrella.

Originalment publicat a B-Magazine.

PAVVLA

Molts l'han arribat a conèixer per la seva feina com a actriu a la petita pantalla, on es va començar a deixar veure de ben petita. El cas és que l'actriu Paula Jornet destapa ara la seva vessant musical. I ho fa sota el nom de PAVVLA, amb una veu de gran profunditat i un discurs que enllaça gèneres com el soul, el folk o el pop més orgànic. De moment ha publicat dos singles com a avançament del que serà el seu primer disc -veurà la llum la propera tardor a través de Luup Records-. Del segon, "Skin", n'ha dirigit un videoclip Jordi Vissi protagonitzat per la també actriu Júlia Ferré. Poden veure'l aquí.