Raydibaum, vuit anys després

RAYDIBAUM
Sala Wolf, Barcelona

16 de desembre de 2023

I aquí els tornàvem a tenir. Valen Nieto (veu i guitarra), Pep Rius (guitarra), Dan Foz (baix), Ricard Monné (bateria) i Ramon Beltran (teclats). Els cinc components de Raydibaum, junts en un escenari vuit anys després de la que fins ahir havia estat la seva última actuació en directe –23 de desembre de 2015 a l'Heliogàbal-. Un concert de retorn –tant de bo no sigui puntual-, motivat pel quinzè aniversari de "Manual de gènere catastròfic" (2008), el segon àlbum del conjunt i el primer que van gravar en català. També una nit de retrobament en molts sentits.

"Ens devíem aquest concert", va afirmar Pep Rius en un moment donat. "Aquesta cançó tracta justament d'això que estem fent avui", va concloure abans de donar pas a una emotiva i oportuna lectura de "Compartir". Efectivament, els barcelonins compartien amb els seus un cançoner que encara es manté tan fresc com una banda per a la qual semblen no haver passat els anys. Observant la solvència dels músics a l'escenari, qualsevol diria que encara segueixen tocant cada nit aquestes cançons.

I quines cançons, les d'un repertori que va tenir com a columnes vertebrals el citat "Manual de gènere catastròfic" i el seu successor, l'igualment notable "Per fi potser demà" (2011) –van obviar el seu darrer treball, un "Estructures sota terra" (2014) que bé podria ser el seu "Yankee Hotel Foxtrot", i que tant de bo s'animin a reivindicar en futures convocatòries-. Aquí vam tenir, doncs, himnes de la mida d'"Aurora", "Maleeixo el temps" o "Alfabet", despertant passions entre un respectable tan entregat com entusiasta.

També els cristal·lins contorns de "Grans esperances" i "Dins la balena", que van contrastar amb l'atac frontal d'"El pop ha mort" i la injecció elèctrica d'una monolítica "Hexàgons vermells" –amb estratosfèric solo de guitarra de Rius-, i amb la boirina psicodèlica de "Les autopistes del meu cap". Fins i tot es van animar a recuperar el batec urgent d'una inesperada "Mentre ells somriuen". "Aquesta la vam tocar molt poc en directe, però ens agradava molt", va recordar el guitarrista. Sisplau, que no triguin vuit anys més a tornar.

Raydibaum, final de gira

RAYDIBAUM

Heliogàbal, Barcelona

23 de desembre de 2015

Aviat farà dos anys que Raydibaum van encetar a la NAUB1 -i de la mà de Brubaker- la gira de presentació d'"Estructures sota terra" (2014). Ahir la tancaven a l'Heliogàbal amb un concert íntim -la capacitat de la sala arriba amb prou feina al centenar de persones- i molt especial. Interpretant l'àlbum sencer, de la inicial "Barbados" a la final "Gegants", i en format acústic. Tot un mèrit això últim, tenint en compte que aquest cinquè disc conté el repertori més elèctric i estrident que mai ha lliurat la banda barcelonina, i que una posada en escena com la d'ahir requeria donar-li la volta. I només per això, per la possibilitat de redescobrir peces com "Amunt els mercats" o "Morireu al voltant" en la seva vessant més orgànica i introspectiva, ja valia la pena passar per caixa.

Salvant distàncies, si vostès volen, "Estructures sota terra" vindria a ser a la discografia de Raydibaum allò que "Ok Computer" (1997) i "Yankee Hotel Foxtrot" (2002) van suposar respectivament a les de Radiohead i Wilco. Un salt endavant, la recerca de nous horitzons sense perdre de vista el terreny conquerit, i sobretot una obra de vocació perdurable però essencialment fruit del seu temps. "Estructures sota terra" es va concebre en un context fosc, tant a nivell extern -crisi econòmica i social- com intern: no és fàcil la vida del músic en un país com el nostre. Ho saben prou bé Raydibaum, que onze anys després de debutar amb "Grided Elephant" (2014) i malgrat haver sortit a la superfície amb singles com "Aurora" o "Maleeixo el temps", semblen instal·lats de forma permanent en un injust segon pla.

"'Barbados' es podria titular perfectament 'Segona Regional B'", va confessar el baixista Dan Foz tot just iniciat el concert, "i tracta sobre totes aquelles bandes que porten anys picant pedra a Barcelona". Bandes aparentment condemnades a seguir picant pedra en un país que sol confondre música popular amb revetlles a la plaça, i on tota voluntat d'anar més enllà sol generar una mandra generalitzada. Sigui com sigui, que artistes de sòlida trajectòria i solvència tan contrastada com la de Raydibaum no gaudeixin a casa seva d'una acceptació equiparable a la que tenen els seus referents a escala global, resulta més una anomalia que no pas un fracàs. I si hem de parlar en aquest darrer terme, no en tinguin cap dubte, no són els artistes a qui cal assenyalar. El fracàs, si hi és, és un fracàs de país.

A curta distància

RAYDIBAUM

Tarambana, Cardedeu

5 de desembre de 2014

Sense teclats i amb una caixa al lloc de la bateria, però sense renunciar absolutament a res. Actuació de petit format i contacte directe amb el públic, amanits amb l'alta tensió d'un repertori que novament es va nodrir d'un present a reivindicar. D'un "Estructures sota terra" (2014, Right Here Right Now) que va traçar un clímax dels que marquen època. Alçant el vol amb "Amunt els mercats", encadenant l'hipnosi de "Morireu al voltant" amb l'èpica de "Moai" i culminant amb les definitives "Barbados" i "El cel nu". La resta van ser apunts d'excel·lència com "Regirant", "Aurora", "Galactic Breadbear", "Alfabet", "Dins la Balena" o les finals "Maleeixo el temps" i "Món al revés". Brillant també a curta distància.

Recomanació: Raydibaum a Cardedeu i Gironella

Encara no fa ni una setmana que RAYDIBAUM celebraven amb tots els honors el desè aniversari del seu primer disc. I ho feien en clau de present perquè, si de quelcom poden presumir els barcelonins més enllà d'una dècada a la carretera, és d'haver parit un dels grans discos d'aquest 2014, "Estructures sota terra" (2014, Right Here Right Now). Aquest cap de setmana el presentaran per partida doble: divendres 5 de desembre a Cardedeu (Tarambana Espai Cultural i Gastronòmic) i l'endemà a Gironella (La Font del Balç).

www.raydibaum.com/

Deu anys de Raydibaum

RAYDIBAUM

Music Hall, Barcelona

27 de novembre de 2014

D'acord, l'excusa de tot plegat era un aniversari rodó: ja fa deu anys que Raydibaum van debutar amb aquell refrescant comprimit de rock (genuïnament) independent titulat "Grided Elephant" (2004, Cydonia Records). Però si hi havia un motiu de celebració no era (tan sols) aquesta dècada a la carretera, sinó la manera com s'ha desenvolupat i segueix desenvolupant-se la trajectòria de la banda. Sense caure mai en la previsibilitat ni l'autocomplaença, i mantenint-se sempre fidel a la constància, les bones maneres i el compromís amb el seu públic de base. Jeffrey Lewis va dir una vegada que un artista té exactament el mateix valor que la seva obra més recent. I en aquest sentit, Raydibaum poden presumir d'haver parit aquest mateix any un àlbum tan definitiu com "Estructures sota terra" (2014, Right Here Right Now). El seu "Yankee Hotel Foxtrot" particular, i un cop de volant estilístic que els desmarca de les tendències dominants al pop català contemporani amb la mateixa força amb què Wilco es van despenjar al seu dia del so Americana.

Per això es poden permetre els barcelonins el luxe d'oferir un concert d'aniversari i centrar bona part del repertori en la seva collita més recent. Set de les divuit cançons provenien d'"Estructures...". La resta va repassar la totalitat d'un fons de catàleg capaç de lluir les seves millors formes encara a dia d'avui, de les cites al propi "Grided Elephant" a títols tan celebrats com "Alfabet", passant per perles del tamany d'un "Dins la balena" on van comptar amb l'acompanyament vocal de Jordi Lanuza (Inspira). Va ser un dels convidats -la resta van ser membres de Nyandú, excomponents de Mine! i l'equip de productors de Blind Records- d'una festa d'aniversari que tindria com a moment estel·lar un "Grans esperances" amb els membres del grup desendollats i tocant enmig del respectacle. A continuació tornarien a l'escenari, enfilarien "Aurora" i "Maleeixo el temps", i rematarien la feina amb "Gegants". La mateixa peça que tanca l'últim disc. Perquè deu anys no es fan cada dia. I perquè d'un present com el de Raydibaum pocs en poden presumir. Moltes felicitats.

Recomanacions: Xavi Múrcia i Raydibaum

Amb el seu permís, els recomano dos concerts que tindran lloc a Barcelona aquest dijous, 27 de novembre. Horaris compatibles i distàncies curtes entre esdeveniments:

*XAVI MÚRCIA. Un músic de llarguíssim recorregut injectant nova vida a la poesia de Joan Vinyoli. L'obra del poeta, feta cançó i elevada a les esferes del folk, el blues i el rock'n'roll més orgànic. "A través de Vinyoli" ha estat un dels plats forts de l'Any Vinyoli. Un espectacle que ha s'ha presentat en escenaris d'arreu del país i que des del passat mes d'octubre es troba disponible amb forma de disc (Discos a Mà). Presentació oficial a FNAC El Triangle (19h.).

*RAYDIBAUM. Ja fa deu anys que la banda barcelonina va debutar amb "Grided Elephant" (2004, Cydonia Records). Era l'inici d'una de les trajectòries més sòlides i coherents d'allò que es va anomenar nou pop català. Una etiqueta que el temps ha posat al seu lloc però a la qual els barcelonins han sobreviscut a cop de constància i de discos tan monumentals com la seva darrera obra. "Estructures sota terra" (2014, Right Here Right Now). Celebraran aquest desè aniversari amb un concert especial a la sala Music Hall (21h.).

Xavi Múrcia

Raydibaum

De matrícula

RAYDIBAUM

Apolo 2, Barcelona

20 de març de 2014

Fa cosa de deu anys, Raydibaum esdevenia un dels grups que renovaven la música cantada en català. Que trencaven amb els discursos oficialistes cuinats durant la dècada anterior en despatxos institucionals i miraven de tu a tu allò que venia d'ambdós costats de l'Atlàntic. Passats aquests deu anys, Valen Nieto i companyia segueixen marcant la diferència. Ho fan amb "Estructures sota terra" (2014), un àlbum publicat fa tot just una setmana on s'endinsen en terrenys fins ara mai explorats a la seva discografia. I amb una aposta pel risc que refermen cada vegada que s'enfilen a un escenari. Ahir van arribar a Barcelona, set dies després d'encetar la gira a la granollerina NAUB1 i centrant una vegada més el repertori en el material recent. Interpretant el disc sencer, vers a vers i cançó a cançó. Deixant les coses clares de bon principi amb "Barbados" i les seves explosions en la foscor. I deixant per la tanda de bisos unes testimonials mirades al passat. Una "Aurora" novament despullada per la guitarra i la veu del propi Nieto. Un "Maleeixo el temps" que va sonar fins i tot més fresc que el primer dia. O un "Grans esperances" com a sublim cirereta final. De matrícula.

Les coses al seu lloc

RAYDIBAUM

NAUB1, Granollers

14 de març de 2014

S'atura el fil musical. Els components de Raydibaum surten a l'escenari i Valen Nieto anuncia que presentaran el seu nou disc, "Estructures sota terra" (2014). Serà gairebé l'únic intercanvi de paraules que la banda barcelonina mantindrà amb el públic durant l'hora llarga que vindrà a continuació. Perquè no en caldrà cap més: tota la resta -que no és poc- la diran les pròpies cançons. Començant per la inicial "Barbados", la mateixa peça que enceta el nou àlbum. Tambors tribals, arpegis fantasmagòrics, versos de desengany existencial i, quan ningú s'ho espera, una explosió de soroll digna d'uns Sonic Youth o uns Wilco a "Via Chicago". Tota una declaració d'intencions que posa les coses al seu lloc de bon principi. S'ha acabat fabricar singles radiables. S'ha acabat seguir dictats externs, vinguin d'on vinguin. S'ha acabat mirar d'encaixar en una indústria on les xifres manen més que el risc. Després de deu anys a la carretera, Raydibaum es poden permetre fer allò que els vingui de gust. I si a nivell artístic els ve de gust fer un salt endavant com el d'uns Radiohead a "OK Computer", benvingut sigui.

El concert de la nit passada era el primer de la gira d'"Estructures sota terra". La presentació oficial d'un repertori que ja sona prou compacte i segur a aquestes alçades, malgrat la inevitable manca de rodatge. Cinc músics deixant-se la pell a l'escenari i reivindicant la seva creació més recent. Sense concessions a la nostàlgia i amb la mirada clavada en un present tan inquietant com la tònica general del nou disc. La del lament accelerat d'"El cel nu", la desfilada protokraut de "Morireu al voltant" o l'apocalíptica lectura social d'"Amunt els mercats". Perles subterrànies enllaçades i alternades per interludis disparats des d'un vell radiocassette. En un context com aquest, la gran incògnita era si hi tindria cabuda alguna peça del fons de catàleg i, en cas afirmatiu, com hi encaixaria. La resposta va arribar durant la tanda de bisos i de la mà d'"Aurora". Nieto, tot sol a l'escenari, transformant el tema més radiat de Raydibaum en una fràgil pinzellada de folk noctàmbul. Guitarra acústica, tempo desaccelerat, veu trencada, un hit de proporcions èpiques reduït a les cendres, i els fantasmes de Jeff Buckley i Elliott Smith donant-se la mà. Enorme.

Raydibaum: "Per donar suport a la música, cal ajudar les sales"

Raydibaum, aquest matí a la NAUB1 - foto: Fede Nieto.

Enguany es commemora el desè aniversari de “Grided Elephant”, l’ep de debut de Raydibaum. Un aniversari rodó que els barcelonins celebraran a la carretera. Aquesta mateixa setmana han lliurat “Estructures sota terra”, el seu disc més personal i trencador a dia d’avui. Demà en començaran la gira de presentació a la NAUB1 de Granollers, on ja es troben des d’aquest mateix matí preparant el seu nou directe. Aprofitant el seu pas pel Centre de Creació i Difusió Musical, un servidor ha tingut el plaer de parlar amb Dan Foz i Ramon Beltran, baixista i teclista de la formació, respectivament. Poden llegir l'entrevista al webzine de Brubaker.

Raydibaum: Inici de gira a la NAUB1

"Estructures sota terra" (2014) suposa un punt i a part a la trajectòria de RAYDIBAUM. Un àlbum on els barcelonins mantenen el seu gust pel pop més immediat i atemporal, però a la vegada deixen anar la seva vocació arriscada i experimentadora. Estructures complexes, ritmes hipnòtics i atmosferes fantasmagòriques, noise i post-rock, en el que podria ser el seu particular "OK Computer" o "Yankee Hotel Foxtrot". Aquest divendres, 14 de març, en començaran la gira de presentació a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77). El mateix equipament on la banda té previst tancar-se aquesta setmana per posar a punt el seu directe. Obertura de portes a les 21h. Inici de l'actuació a les 22h. Abans i després del concert punxarà un servidor.

http://www.raydibaum.com/

http://www.naub1.cat/ficha.php?id=132&parent=actualitat

L'altra cara de Raydibaum

SATAN FAMILY

Koitton Club, Barcelona

31 de gener de 2014

Sempre resulta interessant escoltar un grup o solista consolidat oferint un repertori de versions. Perquè aquesta mena de repertoris radiografien com cap altre l'adn musical del grup o solista en qüestió. Satan Family és el projecte paral·lel amb què els components de Raydibaum reinterpreten cançons que els han marcat al llarg de les seves vides. Parlem d'un conjunt -Raydibaum- que va irrompre a l'escena independent catalana ara fa cosa de deu anys. Músics formats per tant durant els 90. La dècada de la qual més es va nodrir un set list farcit d'homenatges a gent com Stone Temple Pilots, Supergrass, Smashing Pumpkins, Blur, Elliott Smith -emotiva "Between the Bars"- o Queens Of The Stone Age -impagables els solos de Pep Rius, l'únic guitarrista viu capaç de barrejar la base rítmica de "No One Knows" amb les melodies de l'himne del Barça o la cançó de Colacao-. Ambient tan familiar com distès, repertori d'alta volada i el comiat d'uns Satan Family que no tornaran a trepitjar els escenaris, com a mínim, en una bona temporada. Malgrat aquest darrer detall, la tònica general era de celebració. Perquè el comiat no és casual i els seus motius bé valen una festa: Raydibaum sortiran de gira el mes que ve amb nou disc sota el braç -el sorprenent "Estructures sota terra"-. El tret de sortida tindrà lloc el 14 de març a la NAUB1 de Granollers. La qual cosa, perquè m'agrada Raydibaum i per la meva vinculació amb la B1, em fa moltíssima il·lusió.

La Brigada, Copa Lotus i l'Abdominable Gallina Nauseabunda a la NAUB1

Si Catalunya fos Anglaterra, Vilanova i la Geltrú seria Liverpool. I no pas per les vistes al mar, sinó per la gran quantitat de bandes memorables que ha exportat. LA BRIGADA en són un bon exemple. Ja ha plogut molt des dels seus inicis com The Light Brigade. Després de passar-se al català, han editat tres discos -"L'obligació de ser algú" (2008), "Les paraules justes" (2010) i "Incerta glòria" (2012)- on el folk i el pop es donen la mà, tot evocant els Byrds, el Dylan de "Blonde on Blonde" i els Beatles de "Rubber Soul". Cartes de presentació que els han permès passejar-se per festivals de renom i compartir escenari amb tot un Cass McCombs. També a mig camí entre el folk i el pop es troben COPA LOTUS, l'última gran revelació de l'univers musical vilanoví. Ecos de The Band, Neil Young, Gram Parsons, Poco i Steve Earle inunden un repertori en català i en anglès que mira sense reserves a les arrels de la música nord-americana. Compartiran cartell aquest divendres, 5 d'abril, a la NAUB1 de Granollers (avda Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). Obertura de portes a les 22h. Inici de les actuacions a les 23h. Abans i després dels concerts punxarà un servidor.

D'altra banda, aquest dijous, 4 d'abril (22h.), torna l'espai Dràstik B1. Ho fa novament de la mà d'Arcada Koncerts i apostant per la música independent feta a casa nostra. En aquesta ocasió passarà per l'escenari de la B1 L'ABDOMINABLE GALLINA NAUSEABUNDA, projecte personal de Pep Rius (component dels imprescindibles Raydibaum). Cançons directes i immediates, sense trampa ni cartró. A mig camí, assegura el propi artista, entre l'esquizofrènia musical i la megalomania personal.

www.naub1.cat

Mestres i alumnes

RAYDIBAUM + NYANDÚ

NAUB1, Granollers

21 de desembre de 2012

Els mestres i els alumnes. Raydibaum i Nyandú. Els primers són ja uns veterans de l'escena barcelonina que un bon dia van decidir canviar l'anglès pel català i hi van sortir guanyant -no parlo en termes comercials, que això és un altre tema, sinó estrictament artístics-. El d'ahir a la NAUB1 era el seu darrer concert abans d'entrar a l'estudi a gravar el que serà la continuació de "Per fi potser demà" (2010, RGB Suports). Van destapar novetats, i van centrar el repertori en dianes tan rodones com "Maleeixo el temps", "Aurora" o la deliciosament reflexiva "El pop ha mort". Ho van fer amb la convicció i la serenor de qui, sense haver de demostrar ja res a ningú, té encara moltíssim per dir. Ja als bisos, els propis membres de Nyandú es van apuntar a un improvisat crescendo final. Precisament, el vocalista de Raydibaum, Valen Nieto, ha produït el primer disc dels osonencs, "L'origen de les absències" (2012, Música Global), i també va fer una breu aparició durant el set d'una formació a la qual va considerar "amics per sempre". Va ser un dels punts culminants d'un set, el de Nyandú, que es debatia constantment entre el folk costumista i el rock de tonalitats èpiques, resultant sempre guanyador aquest últim.

Raydibaum.

Raydibaum.

Nyandú.

Nyandú.

Raydibaum i Nyandú a la NAUB1

Dues generacions de música independent cantada en català es troben a l'escenari de la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). RAYDIBAUM s'han donat a conèixer durant els darrers anys, però les seves arrels es troben a la Barcelona de principis d'aquest mil·leni, la mateixa on gent com Glissando* (i ells mateixos) treien el pop en català dels despatxos per a tornar-lo al carrer. NYANDÚ, des d'Osona, encaixen en aquest folk-pop que tants rius de tinta fa córrer darrerament. Però que ningú s'espanti, al seu repertori no hi ha costumismes de postal sinó cançons que guanyen pes -i de quina manera- a l'escenari. Compartiran cartell aquest divendres, 21 de desembre (23h.). Sí, el dia de la fi del món segons els maies. Per això, abans i després de cada concert un servidor oferirà una sessió de música enllaunada per a amenitzar un moment tan solemne com irrepetible.

http://www.raydibaum.com/

http://www.nyandu.cat/

http://www.naub1.cat/