Imminent primer àlbum de Marialluïsa

Flamants herois del pop metafísic.

Després d'haver-se presentat al llarg del passat exercici com un dels grans exponents d'allò que Ferran Palau i El Petit de Cal Eril van anomenar pop metafísic, Marialluïsa enceten el 2020 contemplant-lo com l'any de la seva consolidació més enllà d'etiquetes i conceptes. I ho fan anunciant la publicació del que serà el seu primer disc llarg. Un plàstic de títol encara per definir, produït per Jordi Matas, que veurà la llum el mes vinent a través de Bankrobber.

Per anar obrint boca, n'han avançat un primer videoclip, dirigit per Aleix Barba i Marc Sirisi (RV Films), amb direcció de fotografia de Jordi Sala. "Mala sang", títol de la peça en qüestió, referma l'arc discursiu del quartet igualadí –ganxo melòdic, sensibilitat pop, atmosferes oníriques i acabats crepusculars-, i ja abans d'enregistrar-se havia esdevingut un dels plats forts dels seus celebrats directes.

El videoclip en qüestió a l'interior d'un bar d'estètica deliciosament retro on tenen lloc tota una sèrie d'escenes que posen oportunament sobre la taula conceptes com l'explotació laboral, la violència masclista o els prejudicis als quals encara s'han d'enfrontar diàriament les persones LGTB. Poden vostès visionar-lo a Youtube. La presentació en directe del nou disc de Marialluïsa tindrà lloc el 19 de març a la sala 2 d'Apolo, en el marc del Curtcirtuit i en un doble cartell compartit amb els igualment refrescants Da Souza. Entrades ja a la venda.

In_Cult: "Pauls Planet" (2013)

Paul Fuster és antisistema. No es passa el dia llançant proclames incendiàries ni es perd en discursos pamfletaris, però és antisistema. I ho és perquè viu fora del sistema, i de passada evidencia que fer-ho és possible. Es manté al marge de la societat de consum, construint-se ell mateix instruments musicals i mitjans de transport com bicicletes o furgonetes, no aspirant a res que no li sigui imprescindible per viure i entenent la seva música com una expressió vital i no com una mercaderia. Per això rebutja ofertes de festivals i és capaç de passar-se dos mesos girant per Catalunya en bicicleta, defugint els escenaris convencionals i arribant a racons sovint exclosos dels circuits de música en directe. El llargmetratge "Pauls Planet" (2013), d'Aleix Barba i Marc Sirisi, documenta aquesta gira amb testimonis del propi Fuster i de gent del seu entorn com Xarim Aresté o Joan Pons (El Petit de Cal Eril). És aquest últim qui augura que gires com aquesta són "el futur de la música". I no va mal encaminat. A falta de locals on expressar-se, caldrà buscar sales d'estar, garatges i espais recuperats. Davant d'un panorama tan massificat com estancat, la millor sortida és la proximitat i el contacte de tu a tu amb el públic. Amb una indústria en hores baixes i unes subvencions oficials que s'aprimen, no queda més remei que recórrer a l'autogestió i el Do It Yourself. Quan el sistema no funciona, viure'n al marge pot ser una bona manera de transformar-lo. Paul Fuster n'ha donat un bon exemple.

"Pauls Planet" es va projectar la nit passada a la NAUB1 de Granollers, en el marc de les jornades d'agitació cultural In_Cult que organitza el col·lectiu L'Esquerda. Poden consultar la resta de la programació aquí.