El pop metafísic desembarca a Barcelona

Pau Codina (Marialluïsa), la nit passada a l'Heliogàbal.

MARIALLUÏSA

Heliogàbal, Barcelona

28 de març de 2019

El titular d'aquest article no és del tot acurat, perquè a efectes pràctics el pop metafísic ja porta anys desembarcant a Barcelona. Ho ha fet, com a mínim, en cada una de les actuacions que han ofert a la Ciutat Comtal els dos principals ideòlegs d'aquesta etiqueta encara a mig definir, Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. Per tant, si la cita d'ahir era assenyalada, ho era pel fet de ser Marialluïsa la primera banda que des de la seva mateixa concepció s'ha definit com un exponent del gènere en qüestió. I la que durant l'últim mes ha provocat que diversos mitjans tant especialitzats com generalistes es fessin ressò d'aquesta nova tendència que sembla evolucionar a l'alça.

El concert de l'Heliogàbal no tan sols suposava el debut del quartet d'Igualada als escenaris barcelonins, també era la tercera actuació que oferia en el marc d'una trajectòria a data d'avui tan breu com meteòrica -el seu primer concert el van dur a terme a la mateixa capital de l'Anoia, i el segon va tenir lloc ara fa un parell de setmanes a l'oportunament batejat Festival de Pop Metafísic de Ponts, a la Noguera-. I en aquest sentit hi havia dos factors que cridaven l'atenció.

El primer, la incontestable solvència exhibida pel conjunt en un moment en què amb prou feina ha tingut temps d'acumular taules. La química existent entre els seus components i l'actitud escènica del seu vocalista i guitarrista, Pau Codina, un frontman amb totes les lletres que no tan sols interpreta cada nota amb la màxima seguretat sinó que domina a la perfecció el llenguatge corporal tant a l'hora d'interactuar amb el públic com d'integrar-lo en el mateix repertori.

El segon, la pròpia connexió amb un respectable que la nit passada va corejar a viva veu totes i cada una de les cançons. Les que formen part de l'ep de debut del grup -"Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber)-, però també les que ara per ara tan sols es poden escoltar en directe. En altres paraules, Marialluïsa han fidelitzat un públic que sembla disposat a seguir-los fins on faci falta. La qual cosa explica que pengessin el cartell de sold out a l'Heliogàbal en un temps rècord per una banda emergent, i a la vegada permet començar a perfilar futurs horitzons a gran escala.

I pensant justament en això, en possibles horitzons futurs, un no pot evitar imaginar-se com entrarien de bé títols com "Moments" o "Fred o calor" en qualsevol cita a l'aire lliure durant la temporada de festivals que és a punt de començar. Perquè si hem de definir el pop metafísic a partir del repertori de Marialluïsa, més enllà de parlar de les connexions amb el dream pop de perfil calidoscòpic i les formes més nostrades del pop independent, cal apuntar i subratllar un posat hedonista que convida a deixar-se portar, a viure el moment i a aparcar els maldecaps encara que sigui de manera momentània. Justament allò que diversos milers d'ànimes estaran fent d'aquí a uns mesos al Parc del Fòrum.