La tensió de NYC

The Strokes i la Nova York del canvi de segle.

Juny de 2001. Els Strokes es troben encara preparant el seu primer disc llarg, però l'ep "The Modern Age" ja s'ha escampat com la pólvora pel sud de Manhattan i la fama dels seus directes els ha obert les portes de Londres, on tenen previst debutar en breu. És en aquest context que el setmanari britànic NME s'acosta al Lower East Side per a conèixer de primera mà un grup que en aquell moment sembla cridat a menjar-se el món. Una primera trobada que no podia haver estat més il·lustrativa: durant la sessió fotogràfica de torn, apareixen tres membres d'una banda juvenil buscant brega. I ja ho saben, diuen que dos no es barallen si un no vol, però els cinc Strokes semblen encantats d'esbatussar-se amb qualsevol gangsta que els provoqui. El resultat és una pluja de cops de puny i la posterior intervenció dels New York City Cops a qui la banda cantaria, pocs mesos després, a l'edició britànica del cèlebre "Is This It". Eren els dies previs a la gentrificació del Lower East Side. Una Nova York que, en opinió de James Oldham -qui firmava l'article de NME-, els Strokes personificaven tant a nivell estètic com sonor. Una ciutat perillosa, però viva i excitant. "La música que fas està totalment influïda per allò que t'envolta", sentenciava el propi Julian Casablancas en declaracions a la revista britànica, "definitivament la tensió de Nova York s'acaba canalitzant en allò que fem". Quanta raó que tenia el vocalista de l'aleshores banda més fresca del sud de Manhattan. I quanta raó que tindria si ara mateix repetís aquesta darrera declaració. Els dos primers discos dels Strokes són dues dosis comprimides de la frescor i la urgència de la Nova York més subterrània. El que ha vingut després han estat superproduccions insulses i conformistes. Com els hotels de luxe i els Starbucks que han inundat el Lower East Side i gairebé han esborrat qualsevol rastre dels carrers que un bon dia van trepitjar Joey Ramone i Johnny Thunders. I, probablement, com l'entorn al qual es referia Casablancas. Allò que l'envolta. Que ja no és aquella Nova York salvatge i vital, sinó un món de passarel·les i estilismes de cara a la galeria. Quina llàstima. Perquè mira que n'arribaven a ser, de bons.






Audio: "New York City Cops" - The Strokes