Massa punk per ser folk i massa folk per ser punk. Parlar de l’antifolk és parlar de LACH. Tota una institució de la música independent nord-americana que a principis dels 80 va donar el tret de sortida d’aquest moviment des d’un soterrani de Nova York. Ho va fer a través de l’Antifolk Fest i de The Fort, un club clandestí que amb els anys s’establiria al cèlebre Sidewalk Cafe. Va ser allà on l’antifolk va esdevenir bressol de figures com Beck, Regina Spektor, Jeffrey Lewis o els Moldy Peaches. Paral·lelament, va editar una sèrie de discos que amb el temps han esdevingut obres de culte i on han participat membres de grups com Television. Instal·lat des de fa un parell d’anys al Regne Unit, va enregistrar el seu darrer àlbum en un hangar abandonat de la Royal Air Force sota la producció de tot un Neil Halstead (Slowdive, Mojave 3). El resultat, “Ramshackle Heart” (2011), és possiblement el seu millor disc a dia d’avui. I tot un tractat de folk-punk fresc, directe i amb un dolç regust analògic. Aquesta setmana visita Catalunya per primera vegada en una minigira que promet ser històrica. Aquestes són les dates:
Dijous 7 de març @ Espai Mediterrània Fòrum, Palafrugell (Girona)
Divendres 8 de març @ Cafè El Cercle, Girona + The Missing Leech
Dissabte 9 de març (12,30h.) @ Luchador Records + Sam Destral + Oddz 'n'Ends DJs, Barcelona
Dissabte 9 de març (23,30h.) @ Restaurant-Llibreria Anònims, Granollers (Barcelona)
Diumenge 10 de març @ Ca La Samsona + Sickbrain, Manresa (Barcelona)
Dilluns 11 de març @ Figueres (Girona) * secret show
“Les arrels de la cançó moderna: Dylan, Barrett, Nick Drake i Lach!” (Time Out London).
“Lach és l’arquitecte de l’antifolk. Un concepte poc definit on conflueixen guitarres acústiques i actitud punk, com si Bob Dylan i Patti Smith tinguessin una cita al Lower East Side. Una institució de Manhattan” (New York Times).
“El millor guitarrista punk des de Johnny Ramone” (Billy Ficca de Television).
“El millor compositor de cançons” (Adam Green).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada