 |
| The Mamzelles. |
 |
| Mine!. |
THE MAMZELLES + MINE!
NAUB1, Granollers
22 de març de 2013
La primera vegada que vaig veure The Mamzelles va ser en un escenari petit i sense banda d'acompanyament -tan sols alguns músics que s'hi sumaven ocasionalment-. I em van encantar. Sonaven espontànies, irreverents i, sobretot, fresques. Ahir, a la NAUB1, vaig trobar a faltar part d'aquella frescor. En certa manera, l'escenari era massa gran per a un cabaret pop de vocació tan pròxima com desenfadada. I la banda que portaven -set músics, a més de les tres Mamzelles- era exagerada per a unes cançons que havien fet de la senzillesa la seva principal virtut. Que ningú em malinterpreti, la banda era d'autèntic luxe, però el repertori de The Mamzelles no necessita elements decoratius, sinó aquella immediatesa que certifica que menys pot ser més, i que elles tres encarnen per si soles. Abans, Mine! havien obert foc amb un potent set de pop anglòfil. Mirades gens dissimulades als Beatles -una versió de "Tomorrow Never Knows" encadenada amb una altra de "Time of the Season", dels Zombies-, el britpop i fins i tot Neil Young. Amb uns referents com aquests -i més quan es tenen tan ben interioritzats-, pot resultar complicat traslladar les coordenades sonores a un idioma que no sigui l'anglès. I és precisament en aquest aspecte on Mine! rellisquen una mica. Els seus esforços per adaptar-les al català són més que lloables, però hi ha quelcom que encara no acaba d'encaixar. Temps al temps. La trajectòria del quartet barceloní i la solvència del seu directe deixen clar que aquí hi ha molt més que un producte de temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada