 |
| Els Dead al seu hàbitat natural, l'escenari. |
The Internet Archive publica al seu web gairebé 15.000 bootlegs de Grateful Dead. La xifra és tan descomunal a priori com absurda sobre el terreny. El paradís digital de qualsevol Deadhead d'arrel? O un símptoma més de l'afany acumulador d'un entorn 2.0 que tendeix a confondre quantitat amb qualitat?
La relació dels components de
Grateful Dead amb els seus seguidors va arribar a ser tan estreta, que aquests últims –coneguts popularment com a
Deadheads- solien tenir el costum d'enregistrar els concerts del grup i d'intercanviar-se'ls entre ells amb forma de
bootlegs. Una pràctica que l'entorn de la banda no tan sols tolerava sinó que fins i tot encoratjava, i que va donar peu a una inabastable quantitat de gravacions bona part de les quals no s'ha arribat mai a escoltar més enllà de l'àmbit estrictament
Deadhead.
The Internet Archive, una biblioteca digital sense ànim de lucre que des de fa més de dues dècades es dedica a recopilar documentació per difondre-la a la xarxa de manera gratuïta, ha publicat a través del seu portal 14.571 d'aquells enregistraments, tots ells prèviament digitalitzats i catalogats –òbviament, la magnitud de la xifra implica que existeixen diversos documents relatius als mateixos concerts-. Són gravacions realitzades entre els anys 1973 i 1995 –quan la banda va deixar d'existir arran de la mort de
Jerry Garcia-, i moltíssimes hores de música que en línies generals tornen a refermar els Dead com una de les grans bandes de directe de la història del rock, claríssim precedent del fenomen
jam band.
Dit això, i per no perdre el món de vista, caldria recordar que com a bons hereus dels primers hippies, els
Deadheads concebien la pràctica de gravar els concerts dels seus ídols com una manera de fer xarxa i mantenir viva la seva comunitat a través de l'intercanvi, no pas amb l'afany de fomentar-ne l'acumulació perquè sí. Un esperit que xoca frontalment amb l'accés sobtat i indiscriminat a gairebé 15.000 documents que perden bona part del seu sentit un cop trets de context –és que ni tan sols estan ordenats per ordre cronològic-. Coses d'un entorn digital que sol confondre quantitat amb qualitat, i on l'acumulació sol cotitzar més que no pas el rigor o la profunditat.
Potser estaria bé, en aquest sentit, que algun dia es dediqués algun estudiós de la matèria
Deadhead a examinar tots aquests arxius, a separar el gra de la palla i a contextualitzar-los. A assenyalar quins d'aquests documents resulten imprescindibles, quins ens ajudaran a entendre millor l'essència de la banda i el seu llegat als escenaris, i quins es poden considerar més representatius de cada etapa. En definitiva, a guiar el neòfit a l'hora d'endinsar-se en una selva digital on difícilment arribarà a orientar-se sense tota una sèrie de coneixements i consideracions que, a diferència dels arxius de torn, no es troben ni es trobaran mai a l'abast d'un simple clic.
Al moment d'escriure aquestes línies he escoltat sencers dos dels documents publicats. Dubto molt que mai arribi a escoltar els 14.569 restants –és molt més probable que segueixi tornant a qualsevol dels discos en directe publicats de forma oficial i dels quals disposo en algun suport físic-. Si vostès s'hi animen malgrat tot, poden posar-s'hi a través del web de
The Internet Archive.
