La primavera passada es va commemorar el 50è aniversari d'una de les gires més icòniques de la trajectòria de Grateful Dead –que no és dir poc, si parlem d'una de les bandes de directe per excel·lència de la història del rock-. La que els californians van fer entre els mesos d'abril i maig de 1972 pel continent europeu, amb punt d'inici al Wembley Empire Pool de Londres i apoteòsic final al Lyceum Theatre de la mateixa capital britànica –el mes i mig que separa ambdues actuacions se'l van passar girant pel Vell Continent tal com només podia haver-ho fet la banda més paradigmàtica de Haight-Ashbury: envoltats d'amics i confidents, i vivint el rock'n'roll lifestyle com qui se sent a casa un cop ha sortit a la carretera-.
D'aquella gira en va sortir el tercer disc en directe de la banda de San Francisco, també un dels seus treballs més celebrats i possiblement la porta d'entrada més accessible al seu univers. "Europe '72", triple àlbum publicat tal dia com avui d'aquell mateix any –fa exactament mig segle-, conté tot allò que un es pot esperar dels Dead. Desenvolupaments instrumentals estratosfèrics, la tradició musical nord-americana transportada fins a cotes a priori impossibles, i grans cançons que tenen a l'escenari la seva raó de ser –algunes d'elles, com la irresistible "Brown-Eyed Women", van veure la llum oficialment en aquest treball-. Va ser el primer disc de la banda amb Keith Godchaux als teclats i l'últim amb Ron "Pigpen" McKernan, que va morir al cap de mig any-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada