50 anys d'"American Beauty"

En un temps en què era habitual que les bandes publiquessin diversos àlbums durant el decurs d'un mateix any, Grateful Dead van lliurar al llarg de 1970 dues de les seves obres capitals. El mes de juny va arribar "Workingman's Dead", un plàstic que trencava amb les essències psicodèliques marca de la casa per presentar els de San Francisco com a flamants exponents de tota una sèrie de corrents, com el folk rock o el country rock, que havien vingut a reivindicar i a posar el dia la música d'arrel nord-americana. La seva continuació va ser "American Beauty", un disc publicat tal dia com avui de fa 50 anys, que va arrodonir la fórmula del seu predecessor i va treure del forn algunes de les composicions més memorables de Jerry Garcia i companyia.

L'obra en qüestió s'obria amb "Box of Rain", un càlid exercici de folk rock amb uns acabats i unes harmonies vocals que podien perfectament remetre a contemporanis com Crosby, Stills, Nash & Young, i es tancava amb els cinc robustos minuts de "Truckin'", un blues rock galopant que cantava les bondats de la geografia nord-americana des de la perspectiva d'un camioner, i que amb el pas dels anys ha esdevingut un himne de carretera per mèrits propis. Entre una peça i l'altra, el relat folk de "Friend of Devil" convivia amb el country rock d'"Operator" i les essències pantanoses de "Sugar Magnolia", una peça que per moments s'aproximava al southern rock i que acabaria consolidant-se com el títol més cops interpretat en directe per la banda.

A cinc dècades de la seva publicació, "American Beauty" és considerat per bona part de la crítica especialitzada –i per un notalbe segment de la comunitat deadhead- com el punt àlgid de la discografia d'estudi dels californians –un altre tema són els discos en directe, un capítol essencial en una banda que tenia a l'escenari el seu hàbitat natural-. També es considera com un dels grans àlbums de rock de la primera meitat de la dècada dels 70, i com una de les obres essencials de la música d'arrel nord-americana.