|
Jerry Garcia (1 d'agost de 1942 - 9 d'agost de 1995). L'últim hippie? |
Resulta gairebé irònic que la figura més representativa del
hippisme morís a les 4,20 hores -les 4,23 i en horari californià, per ser exactes, tot i que les xifres rodones entren millor en tota llegenda digna de ser explicada-. Avui fa vint anys ens deixava
Jerry Garcia. L'ànima i motor de
Grateful Dead, i en conseqüència un dels arquitectes de la música popular nord-americana tal i com molts l'hem conegut. De la psicodèlia al folk, del rock espacial als sons més orgànics i de les excursions jazzístiques a la llavor del que actualment anomenem
jam bands. Concerts maratonians que esdevenien autèntics rituals, el grup i el seu entorn entesos com una família, i una legió de fans -els celebrats
Deadheads- que encara avui dediquen les seves vides a venerar la banda de San Francisco. Diuen que Garcia va ser l'últim hippie, una afirmació sempre discutible. El que no es pot negar és que representava com pocs un esperit que tenia més a veure amb la literatura beat i amb els hipsters de primera generació -els que escoltaven jazz i no lluïen barbes de disseny-, que no pas amb la venda de samarretes de dubtosa qualitat en mercats ambulants i places de poble. També era la peça clau d'un engranatge, el de Grateful Dead, que va esclatar tan bon punt ell no hi va ser. Fa cosa d'un mes, els supervivents de la banda aconseguien posar-se d'acord per a oferir una sèrie de concerts commemoratius i acomiadar-se definitivament dels escenaris. De ben segur van ser vetllades emotives i sobretot entranyables, dignes de la devoció i la passió de tot
Deadhead, però francament costa molt d'imaginar-se uns Dead sense la seva figura més carismàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada