dimecres, 2 de juliol de 2014

Orangutans

Els orangutans mengen, beuen, dormen i es passegen. No llegeixen. No van al cinema ni al teatre. Són incapaços d'entendre els espectacles de dansa contemporània i no escolten música, si bé s'ha observat que els seus respectius organismes reaccionen positivament a gèneres com el reggaeton o determinades variants de la música electrònica. A nivell social, les cries d'orangutà es caracteritzen per una manca total d'educació i respecte envers l'entorn i la resta d'espècies que els envolten. Els seus progenitors en culpabilitzen el sistema educatiu perquè no volen entendre que l'educació comença al niu. Un altre comportament propi de les cries d'orangutà, especialment dels exemplars mascles, és un ritual de gesticulacions tan exagerades com absurdes cada vegada que divisen un exemplar femella -estudis científics han revelat que aquests rituals atorguen a les cries mascles importants dosis d'autoestima-. També s'han estudiat casos en què les cries masculines d'orangutà desenvolupen la mateixa conducta quan divisen una femella humana. Però no és aquest l'apunt que més crida l'atenció, sinó el fet que a les cries femella d'orangutà semblen atreure'ls aquesta mena de comportaments, fins al punt d'esdevenir bàsics en el procés d'aparellament. Un cop aparellades, les cries d'orangutà follen i es reprodueixen. Els seus cadells, seguint l'exemple patern, desenvoluparan models de conducta idèntics als dels seus progenitors i arribaran a l'edat adulta sense que ningú els hagi explicat per què serveixen els auriculars o les papereres. I és clar, la culpa serà de l'escola.

Ahir al vespre vaig posar música en un parc de Granollers, abans i després d'una sessió de cinema a la fresca. També hi havia orangutans. No pas entre el públic, sinó al marge de l'improvisat pati de butaques. Celebrant un botellón mentre observaven com una espècie invasora s'instal·lava al seu hàbitat i projectava unes estranyes imatges en moviment. Un musical, per ser exactes. Una d'aquelles obres en què els protagonistes es comuniquen tot cantant. Quelcom difícil d'entendre per a una espècie, la dels orangutans, acostumada a comunicar-se mitjançant monosíl·labs, onomatopeies o directament a cops de puny. Probablement per això van emetre repetidament algunes d'aquestes onomatopeies amb la intenció d'espantar els invasors. Uns invasors que no es van ni immutar -tampoc ho haurien fet si un ocell s'hagués posat a piolar-. Veient amenaçat el seu hàbitat, el líder del ramat va arribar a imitar el llenguatge humà -no pas sense dificultats, que tot mamífer pateix les seves limitacions- tot exclamant "¡Vaya mierda de película!" davant l'admiració de la resta del grup. Ja se sap, els orangutans no van al cinema, però de tant en tant es descarreguen pel·lícules gratuïtes als seus terminals mòbils. És clar que la seva capacitat intel·lectual, inferior per exemple a la d'altres espècies de simis, no els permet entendre arguments que vagin més enllà de ressaques a Las Vegas, curses de cotxes il·legals i cintes d'acció protagonitzades per altres orangutans amb cara de pocs amics.

Però ni amb aquestes. L'espècie invasora, civilitzada com poques, es va mantenir en silenci, sense immutar-se en cap moment. Sense desviar l'atenció d'aquelles imatges en moviment que tan incomprensibles resultaven per als orangutans. Pobres animalons, ells, que ni tan sols s'imaginaven que el pitjor encara no havia arribat. Un cop finalitzada la pel·lícula, va començar a punxar un servidor. L'equip de so estava situat a prop del banc on seien els orangutans, i els altaveus hi apuntaven directament. Si servidor hagués volgut tenir una mica de consideració amb la fauna autòctona, hagués preparat una selecció de reggaeton i hagués gaudit d'una escena tan exòtica com el botellón d'aquells simis tan entranyables. Però qui em conegui sabrà que sóc un insensible davant determinades qüestions ambientals i que, amb tots els respectes, el reggaeton no és el meu fort. Vaja, que vaig obrir amb el "Good Vibrations" dels Beach Boys i el ramat d'orangutans va marxar esporuguit per la contaminació acústica. L'espècie invasora, en canvi, va gaudir d'una plàcida nit d'estiu a la fresca amb rerefons cinèfil i musical. D'acord, està molt bé tot allò de respectar la flora i la fauna autòctones, però hi ha espècies que més valdria mantenir en captivitat.


PS: He escrit aquest article des de la ironia però sense el més mínim ànim ofensiu. Per això, i entenent que certes comparacions poden resultar desafortunades, demano disculpes a qualsevol orangutà que s'hagi pogut sentir ofès. Que una cosa és ser un simi, i una altra de molt diferent és ser un curt de gambals.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada