dilluns, 1 d’agost de 2016

De turistes, guiris i vacances

Comença avui el mes d'agost i amb ell la temporada vacacional per excel·lència al nostre país i bona part dels que l'envolten. Comença també aquell període de quatre setmanes en què tot o gairebé tot funciona a mig gas i la vida sembla entrar en un punt mort, fins i tot per als que no es poden permetre el luxe de fer vacances i han de mantenir ritmes i rutines com si comencés qualsevol altre mes de l'any. I és clar, comença també el mes en què molts barcelonins de cap a peus deixen de queixar-se de les maldats del turisme perquè ells mateixos esdevenen turistes en qualsevol altre racó de món, ja sigui un páis remot, una capital europea o un d'aquells pobles de la Costa Brava que aquests dies veuen multiplicada la seva població. El mes en què molts barcelonins -i per extensió catalans- faran a l'estranger -o en algun poblet pirinenc que es troba pràcticament desert durant la resta de l'any- allò que tant els molesta que els foranis facin a casa seva. Que no és res més que gaudir de la destinació escollida i ofendre de forma involuntària alguns autòctons amb la pell massa fina. Sigui com sigui, passin vostès unes bones vacances si és que en fan. I vagin on vagin, si és que marxen, recordin que ara seran vostès els guiris i sobretot pensin en totes aquelles coses que tant els molesten quan es produeixen a prop dels seus respectius domicilis.

2 comentaris:

  1. El turista sempre esdevé un ésser potencialment menyspreable, vagi a on vagi, vingui d’on vingui. Tant sols l’aprecien per definició aquells que en poden treure profit de la seva inexperiència, del seu cansament o del seu sobtat avorriment. Sigui on sigui, el turista genera, generem, recel i enveja. Quan escolto les queixes d’aquells que els atribueixen el desgast del seu medi natural que creuen exclusiu, em pregunto què ofereixen a canvi, quin és el model que proposen: un turisme sostenible, cultural, amable?... El turisme no s’entén sense la massificació que implica insubstancialitat, disbauxa, papanatisme, estupidesa... Tot i així crec que en podem gaudir i permetre que xafin els nostres carrers com nosaltres xafar els seus sense por ni recances. Com deien els Gabinete: “fent el bobo s’està molt bé” i això és el que fan la majoria de turistes entrant amb la mateixa curiositat i necessitat informativa a un museu com a una tasca. Bon estiu, amic Oriol!!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que hi ha molts models de turisme. Per posar dos exemples extrems, tenim el de Cadaqués i el de Lloret de Mar. El de Barcelona, que no es troba en cap dels dos extrems, tendeix cada vegada més cap al segon. Ara bé, això no és culpa dels turistes que vénen sinó de qui fomenta un model turístic o un altre. I això sempre és responsabilitat de la pròpia ciutat o país en qüestió. Gràcies com sempre per la visita, per la interessant reflexió i bon estiu per a tu també!

      Elimina