Amb prou feina havia transcorregut un mes de l'edició de "Moody Blue" (1977) quan Elvis Presley va passar a millor vida avui fa 39 anys. Corria l'estiu de 1977, el Summer of Hate en què The Clash cantaven "No Elvis, Beatles or Rolling Stones" des d'una Londres en flames. Una revolució, el punk, que al Rei li quedava tan lluny com uns estudis de gravació on cada vegada assistia amb menys freqüència. Bona part de les sessions de gravació del que seria el seu darrer disc es van dur a terme a l'interior de Graceland. La resta del total de deu temes corresponia a preses en directe -l'eterna revisió d'"Unchained Melody", revelador cant del cigne d'una trajectòria apagada per l'aïllament i l'excés de medicació- i a material descartat als discos anteriors. La qual cosa va donar peu a un àlbum més aviat dispers però en absolut menor -a banda de la citada "Unchained Melody" hi trobem aquella petita perla pop que és "Little Darlin'", el rhythm & blues vigorós de "Pledging My Love", el soft rock dinàmic de la peça titular i sobretot "Way Down", el més semblant a un tema psicodèlic que el Rei mai va arribar a enregistrar; l'única taca del repertori és la final "It's Easy for You", una soporífera balada que il·lustra el grau de desconcert que podia arribar a patir Presley durant els seus últims dies-. Altament recomanable és la reedició en cd de l'any 2000, que inclou com a extra la totalitat del penúltim disc del Rei, "From Elvis Presley Boulevard, Memphis, Tennessee" (1976).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada