Deu anys sense Arthur Lee

Arthur Lee (1945-2006).

"Cinquanta anys després de la seva edició, 'Forever Changes' es manté com una obra meravellosa. Com més l'escolto, més hi aconsegueixo penetrar i més l'entenc musicalment. No és quelcom que es pugui expressar en paraules. 'Forever Changes' defineix Los Angeles millor que cap altre disc, perquè Los Angeles té una ànima de foscor. La pots trobar a tot arreu: departaments de policia corruptes, tràfic de drogues, la batalla contra els ciutadans que parlen espanyol, els gàngsters... Mai ha estat una societat pristina. Arthur va ser un dels pocs genis musicals autèntics que mai he arribat a conèixer. No n'he conegut pas molts. Però ell ho tenia, i estava com un llum. La seva bogeria era part de la diversió, perquè si et rendies al seu ritme de vida durant un vespre, tenies sort si l'endemà algú et podia reconèixer". Jac Holzman, fundador d'Elektra Records, recorda la figura d'Arthur Lee en un reportatge publicat per Uncut aquest mes d'agost. Un complet repàs a la convulsa gestació de "Forever Changes" (1967), a la relació d'amor-odi que el líder de Love va mantenir amb la seva obra mestra i a com el reconeixement popular del disc en qüestió va enterrar (momentàniament) fantasmes del passat i va propiciar en ple segle XXI un ressorgiment tan irregular i intens com la vida del propi Lee -incloses una memorable visita a Barcelona la primavera de 2002 i una erràtica aparició al FIB 2004-. Avui fa deu anys que ens va deixar. Acabava de canviar Los Angeles per Memphis, havia refet la seva amistat amb Johnny Echols, estava posant a punt una nova banda d'acompanyament i tenia material nou que l'engrescava a tornar a la carretera un cop superada la malaltia que l'afectava. Malauradament no se'n va sortir.