diumenge, 6 de maig de 2012

Mazoni + Paul Fuster + Very Pomelo

Mazoni
FESTIVAL CIRC CRIC
Circ Cric, Sant Esteve de Palautordera (Barcelona)
5 de maig de 2012


Cartell de luxe per a un escenari també de luxe. Mazoni, Paul Fuster i Very Pomelo en una de les carpes del Circ Cric de Santa Maria de Palautordera. Tres fornades de música independent catalana es donaven cita en un privilegiat paratge natural i amb el Montseny com a marc de fons. Van obrir el foc els Pomelos presentant el que serà el seu tercer disc, l'encara inèdit "Ràdio Clotxa" -a la venda el 7 de maig-. La seva explosiva fusió de folk, rumba, jazz i rock'n'roll primitiu -o el que és el mateix: mestissatge musical ben entès- semblava feta a mida per a un escenari d'aquelles característiques. I és que poder escoltar temes com "Magdalenes" en una carpa de circ situada gairebé enmig del no res, no té preu.

La localització del Circ Cric va ser un dels temes als quals més va recórrer Paul Fuster durant els simpàtics monòlegs amb què introduïa les cançons. El nord-americà d'origen català semblava entussiasmat pel fet de tocar "a la muntanya". Ho va fer amb l'únic acompanyament  de la seva corrosiva guitarra i un oportú bateria, i tot presentant "Repte". L'àlbum amb què ha trencat aquest 2012 un llarg silenci discogràfic i el primer que enregistra en català. El material recent va ser la columna vertebral d'un concert tan intimista com intens. A destacar la relectura en clau de folk dens de "Heart of Glass" (Blondie), despullada de glamour i artificis però rica en matisos. L'altra cara de la moneda.

I finalment Mazoni es van tornar a reivindicar com un dels grans actius musicals d'aquest país. Una festa on els de Jaume Pla van donar prioritat al material dels seus darrers dos discos, "Eufòria 5 Esperança 0" i "Fins que la mort ens separi". De la confessió de "Per primer cop" a la rauxa d'"Ei, que surt el sol!", passant pel funk de "Totsants" i la bogeria col·lectiva de "Natura morta", "Eufòria" i "Apocalipsi Now". Tot això, amanit amb oportunes revisions de "Waterfall" (Stone Roses) i "Love Buzz" (Shocking Blue, via Nirvana). Una sòlida posada en escena per a un grup que ja hauríem de considerar clàssic.



Audio: "Natura morta" - Mazoni

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada