Impagable l'entrevista que el sempre brillant
Kiko Amat va fer a
Mark Stewart i que la revista Rockdelux publica a la seva edició d'aquest mes de maig. Testimoni directe del naixement del punk a la Gran Bretanya i arquitecte del post-punk al capdavant de l'imprescindible
Pop Group, Stewart es deixa anar -amb ajuda de l'incisiu qüestionari d'un oportú Amat- i repassa sense pèls a la llengua una trajectòria vital i artística que tant ha begut de les clavagueres del rock'n'roll com del free jazz, la Beat Generation i el Situacionisme. Suposo que aquesta és una de les grans diferències, en termes generals, entre el punk -i el
post-punk, si és que aquest terme ha tingut mai sentit- de la Gran Bretanya i el del nostre país de pandereta. On aquí predominen els repetitius discursos pamfletaris i els posats de cara a la galeria, allà tenen gent que ha llegit a
Guy Debord i a
Allen Ginsberg. Mentre aquí encara ens fa gràcia allò de
"matar jipis en las Cíes", allà ja fa més de 30 anys que
John Lydon es va declarar seguidor del
krautrock més avantguardista i va demostrar al capdavant de
PIL que tenia la lliçó ben apresa. Mentre aquí encara ens pensem que vendre's com un messies pretesament alternatiu és sinònim d'autenticitat o vagi vostè a saber què, Mr. Stewart declara a Rockdelux que el Pop Group tenia per objectiu
"ser tan gran com Spandau Ballet (...), un antídot contra tota la porqueria existent, anar al centre de la màquina". Destruir aquesta màquina des de dins en lloc de quedar-ne al marge com qui creu ser el més llest de la classe.
"Una explosió al cor de la mercaderia", afegeix l'entrevistat citant, sí, el moviment situacionista. Mark Stewart acaba de treure un disc en solitari titulat
"The Politics of Envy" (Future Noise Music-Music as Usual, 2012) i actuarà al Primavera Sound amb The Pop Group.
Audio: "We Are All Prostitutes" - The Pop Group
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada