El Boss, anys abans d'omplir estadis a Barcelona. |
Resulta que el meu amic porta anys a les llistes de l'atur i ara mateix no té dret a cap prestació, víctima com tantes altres persones d'una crisi que paguem els que menys culpa en tenim. Sense feina, sense recursos que li permetin viure sense l'assistència familiar i sense futur en un país que s'ensorra per moments. L'únic que li queda és la música, i per a ell la música passa inevitablement per Bruce Springsteen. Perquè el de New Jersey va ser qui el va introduir de ben petit al rock'n'roll -entès, molt més que com quatre notes o acords, com un estil de vida-. "Sense ell, jo no existiria", deia. I és clar, quan tot és negre i no es veu la llum al final del túnel, veure de prop el teu ídol i vibrar amb unes cançons que ho són tot per a tu, no té preu. Al costat d'això, dormir poc i passar un dia sencer fent cua per entrar en un estadi no significa res. I no ho dic amb ironia. Qualsevol que sigui capaç de posar-se a la seva pell ho entendrà. "Necessito sentir-me viu", em deia. I avui s'hi sentirà, per primera vegada en molt de temps i malgrat les circumstàncies a les quals s'ha d'enfrontar a diari -i a les quals s'haurà de tornar a enfrontar quan demà a la nit s'encenguin els llums després de l'últim bis-.
El meu amic va citar una frase del propi Springsteen perquè jo acabés d'entendre el seu raonament. En una entrevista concedida l'any 1983 on se li preguntava quina era exactament la seva feina, el de New Jersey va respondre una cosa de l'estil de "sortir allà fora i dir-li a la gent que no es rendeixi". En altres paraules, fer-los sentir vius, tornant a les paraules del meu amic. La qual cosa va més enllà del concepte d'entreteniment o del simple fet de sortir a tocar unes cançons que les masses entonaran com a himnes. Perquè la música, l'art, serveix per a coses com aquesta. No pas per a vendre politons. Ni per a omplir rankings en revistes especialitzades. I molt menys per pensar-nos que el fet d'escoltar un grup de culte islandès ens fa ser millors que la veïna que escolta la modernitat de torn. Potser faríem bé de recordar-ho de tant en tant, tots plegats.
Audio: "We Are Alive" - Bruce Springsteen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada