diumenge, 19 de febrer del 2017

Quatre veus emergents canten per als refugiats

Ian Sala.
DAVY LYONS + IAN SALA + CHET + RAQUEL LÚA
Oratori de Sant Felip Neri, Barcelona
18 de febrer de 2017

Va dir Rufus Wainwright durant la seva passada gira europea que no pensava interpretar en directe la seva celebrada versió d'"Hallelujah", de Leonard Cohen, fins que Donald Trump perdés la cursa electoral als Estats Units. Vistos els resultats, és possible que Wainwright trigui molt de temps a tornar a interpretar aquesta cançó. La qual cosa seria una llàstima, perquè de motius i causes nobles per a cantar-la sempre n'hi haurà. Per exemple la conscienciació al voltant del drama dels refugiats, crisi humanitària de proporcions inabastables augmentada per la ineficàcia de les administracions europees a l'hora d'abordar-la. Per això va manifestar-se tan emotiva la versió d'"Hallelujah" que Toni Jiménez i Olalla Wallin, ambdós components del grup Chet, van dur a terme ahir al vespre a l'Oratori de Sant Felip Neri. Singular i oportú auditori, una església del barri de Gràcia, on quatre veus emergents del panorama autòcton van oferir un concert benèfic amb l'objectiu de recaptar fons per a la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Amb "Hallelujah", Jiménez i Wallin van signar un dels moments més memorables de la nit i van culminar un set que havia destapat la vessant més crua i propera del seu repertori. I no van ser els únics en versionar a Cohen. Ian Sala, empordanès de vocació universal que ha sabut maridar com pocs el folk d'escola dylaniana amb les essències mediterrànies, va adaptar "Suzanne" al català en el marc d'un passi on la paraula es va situar en primer terme, ben recolzada sobre un càlid coixí de guitarra i harmònica. La vetllada l'havia obert Raquel Lúa, nom a l'alça al panorama de la cançó d'autor amb accent flamenc. El seu cançoner, ampliat i elevat per la prodigiosa guitarra d'Amaia Miranda, s'emmiralla en veus com les de Sílvia Pérez Cruz o Maria Rodés quan canta copla. L'últim en enfilar-se a l'escenari -o més ben dit l'altar- va ser Davy Lyons, irlandès establert a Barcelona i autor d'un repertori folk farcit de càrrega emotiva i força narrativa. Cançons que expliquen històries i desenvolupaments instrumentals gairebé progressius, reforçats ahir pel violinista Nacho López.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada