Guitarra, baix i bateria - Programa 325

Tom Verlaine (1949-2023).

Nova edició de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil i un servidor a Ràdio Silenci. Una conversa melòmana al voltant de Deniz Tek i Radio Birdman, Tom Verlaine i Television, Blackberry Smoke, The Missing Leech, Davy Lyons, Elle León, Toti Soler, Huey "Piano" Smith i Albert Marquès amb Keith Lamar. Disponible en podcast.

Davy Lyons - "The Human Factor" (2023)

L'art de fer cançons (i d'enregistrar-les), entès com un procés gairebé artesanal on conceptes com la cura, la pausa o fins i tot el silenci són tan essencials com la tècnica o el sentit harmònic i melòdic de qui el porta a terme. En un món que cada dia va més de pressa i on cada cop resulta més difícil no fer tard, és un gustàs poder-se parar a escoltar aquelles obres fonogràfiques on el temps sembla haver-se aturat. Aquells discos que no s'han concebut per competir a la gran cursa de fons que ha esdevingut el dia a dia, sinó justament per mantenir-se'n al marge. Aquelles composicions que es manifesten tan vigents avui com ho haurien fet cinc dècades enrere. Com ho seguiran fent en el futur, per molts anys que passin i sigui quina sigui la tendència del moment.

Penso tot això mentre degusto per enèsima vegada "The Human Factor" (2023, King Forward Records / Llively Music), el segon àlbum de Davy Lyons. Una dotzena de cançons on l'irlandès establert a Barcelona, brillant compositor i solvent intèrpret foguejat en escenaris d'arreu d'Europa –també als carrers de Gràcia i del Barri Gòtic-, va un pas més enllà a l'hora de trobar la seva pròpia veu a partir d'un discurs de vocació essenciament clàssica. Si "Evidence" (2019), el seu disc de debut, era una notable carta de presentació on ressonaven registres com els de Jeff Buckley o el Dylan dels 70, aquest nou treball acaba d'afinar la punteria tot assenyalant el Van Morrison més tardorenc o els Waterboys més reposats.

N'és una bona mostra la inicial "Lady Luck". Versos d'encís bohemi, desplegats sobre una base de misteriós però dinàmic folk rock, i amanits amb el diàleg constant d'un violí feréstec i un piano de batec jazzístic. "Amen", amb tot el seu pòsit espiritual, és com el seu títol indica una oració per als moments difícils, però sobretot un agraïment a les petites coses que ajuden a matisar-los. "Mystery" és un cant a les bondats quotidianes, una balada d'ascendència gòspel augmentada amb les oportunes pinzellades d'un saxofon nocturn. I el country soul de "Nothing but Light" remet d'alguna manera a The Band. Són tan sols quatre retalls d'un àlbum que cal degustar poc a poc i que guanya amb cada nova escolta.

Més informació:

Davy Lyons  /  Pàgina web

Poca llum i cançons que brillen

DAVY LYONS

Taberna Libraria, Figueres

27 de novembre de 2021

Arribat el punt en què per poder accedir a una sala de concerts és requisit indispensable la presentació d'un document amb dades que afecten la privacitat de qui el porta, l'estat de les coses convida sobretot a preocupar-se però també a buscar alternatives als circuits, diguem-ne, tradicionals de la música en directe. I és aquí on tornen a entrar en joc espais com les llibreries, entorns on la unió de música i literatura sol esdevenir una combinació guanyadora.

Taberna Libraria és una llibreria de segona mà de Figueres que destina tots els seus beneficis a projectes socials. Ahir al vespre va encetar una programació mensual d'actuacions en directe sense amplificació i amb la mínima il·luminació possible, i ho va fer de la mà de Davy Lyons, cantautor irlandès establert a Barcelona que durant els darrers anys s'ha consolidat com una promesa a l'alça del folk més inquiet i indòmit.

Les seves cançons expliquen històries, descriuen vinyetes quotidianes i presenten personatges dignes de novel·la, i ho fan amb una lírica d'arrel dylaniana i uns versos tan intensos i viscerals com pot arribar a ser-ho el rascat de la seva guitarra acústica. Venia a avançar el repertori que donarà forma al seu segon àlbum, previst per l'any vinent, però no es va oblidar de títols fonamentals del seu cançoner com "Preciosa". I va segellar una hora llarga d'actuació digna de ser emmarcada.

Recomanació: Davy Lyons a Taberna Libraria

Cal saludar totes aquelles iniciatives que han vingut a dinamitzar el territori a través de la programació cultural, més encara en un context tan asfixiant com el present. Aquest dissabte, 27 de novembre (20h.), la llibreria Taberna Libraria de Figueres –un establiment on la literatura i la consciència social van de la mà- acollirà la primera sessió de #sensemicro, un cicle de concerts íntims i desendollats. Poca llum, temperatura ambient i les cançons tal com ragin. L'encarregat d'estrenar-lo serà Davy Lyons, cantautor irlandès tot terreny que durant els darrers anys ha deixat empremta als escenaris barcelonins amb un repertori propi on ressonen referents que van de Dylan o Nick Drake a Jeff Buckley i més enllà. Entrada lliure i sense certificat sanitari.

Més informació:

Taberna Libraria  /  Facebook

Davy Lyons - "Evidence" (2019)

"Evidence" és el primer àlbum de DAVY LYONS, un cantautor irlandès que ha fet de Barcelona el seu centre d'operacions. Deu exercicis de folk transatlàntic que resumeixen una intensa trajectòria artística i vital. El presentarà aquest dissabte a l'Heliogàbal.

Diuen que el primer disc d'un artista hauria de ser el resum de tota la seva etapa formativa. La que l'artista en qüestió s'hagi passat donant forma a la seva obra i presentant-la a tots aquells escenaris que se li posin al davant. En el cas de Davy Lyons, el seu disc de debut equival a tot això i a molt més. Equival a tot el trajecte vital i artístic realitzat pel cantautor irlandès des que va marxar del seu país d'origen i es va dedicar a explorar el continent europeu de cap a peus abans d'establir-se a Barcelona, on ha acabat donant forma al seu propi projecte amb el suport de músics locals com el teclista Toni Saigi o el violinista Nacho López.

També equival a totes les tardes que s'ha passat tocant als carrers i places de Gràcia, i a totes les nits en què s'ha fet seus escenaris com el de l'antic Bar Pastís, on van començar a prendre forma cançons com "The Bullring" o "Preciosa", dos dels punts àlgids dels seus directes i dos dels principals arguments del seu primer àlbum, "Evidence" (2019, Delirics). Deu talls de folk transatlàntic que expliquen històries, dibuixen paisatges i generen atmosferes, on la sensibilitat de Jeff Buckley i Nick Drake conviu amb tradicions centenàries i amb les essències més mestisses del Dylan dels 70. El presentarà en directe aquest dissabte, 16 de març, a l'Heliogàbal.


Més informació:
Davy Lyons  /  Pàgina web  /  Delirics
Heliogàbal  /  Pàgina web

Quatre veus emergents canten per als refugiats

Ian Sala.

DAVY LYONS + IAN SALA + CHET + RAQUEL LÚA

Oratori de Sant Felip Neri, Barcelona

18 de febrer de 2017

Va dir Rufus Wainwright durant la seva passada gira europea que no pensava interpretar en directe la seva celebrada versió d'"Hallelujah", de Leonard Cohen, fins que Donald Trump perdés la cursa electoral als Estats Units. Vistos els resultats, és possible que Wainwright trigui molt de temps a tornar a interpretar aquesta cançó. La qual cosa seria una llàstima, perquè de motius i causes nobles per a cantar-la sempre n'hi haurà. Per exemple la conscienciació al voltant del drama dels refugiats, crisi humanitària de proporcions inabastables augmentada per la ineficàcia de les administracions europees a l'hora d'abordar-la. Per això va manifestar-se tan emotiva la versió d'"Hallelujah" que Toni Jiménez i Olalla Wallin, ambdós components del grup Chet, van dur a terme ahir al vespre a l'Oratori de Sant Felip Neri. Singular i oportú auditori, una església del barri de Gràcia, on quatre veus emergents del panorama autòcton van oferir un concert benèfic amb l'objectiu de recaptar fons per a la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Amb "Hallelujah", Jiménez i Wallin van signar un dels moments més memorables de la nit i van culminar un set que havia destapat la vessant més crua i propera del seu repertori. I no van ser els únics en versionar a Cohen. Ian Sala, empordanès de vocació universal que ha sabut maridar com pocs el folk d'escola dylaniana amb les essències mediterrànies, va adaptar "Suzanne" al català en el marc d'un passi on la paraula es va situar en primer terme, ben recolzada sobre un càlid coixí de guitarra i harmònica. La vetllada l'havia obert Raquel Lúa, nom a l'alça al panorama de la cançó d'autor amb accent flamenc. El seu cançoner, ampliat i elevat per la prodigiosa guitarra d'Amaia Miranda, s'emmiralla en veus com les de Sílvia Pérez Cruz o Maria Rodés quan canta copla. L'últim en enfilar-se a l'escenari -o més ben dit l'altar- va ser Davy Lyons, irlandès establert a Barcelona i autor d'un repertori folk farcit de càrrega emotiva i força narrativa. Cançons que expliquen històries i desenvolupaments instrumentals gairebé progressius, reforçats ahir pel violinista Nacho López.

Cançons que expliquen històries

Lyons, Jean i López homenatjant a Leonard Cohen.

DAVY LYONS + EMA JEAN

Miscelanea, Barcelona

18 de novembre de 2016

Qui encara no conegui Davy Lyons no sap què s'està perdent. Natural d'Irlanda però establert a Barcelona, la seva veu es pot considerar a aquestes alçades com una de les més autèntiques i honestes de la Ciutat Comtal en matèria de folk. Les seves cançons són de les que expliquen històries, sense pressa i prenent-se el seu temps -en ocasions poden arribar a assolir o fins i tot superar els deu minuts de durada-. Si a tot plegat hi afegim uns desenvolupaments i estructures que defugen la previsibilitat -per norma general, Lyons evita la fórmula estrofa-tornada-, ens trobem davant d'un repertori valent i singular que s'emmiralla sense reserves en Nick Cave, Jeff Buckley o el Dylan dels 70.

Ahir va actuar a Miscelanea, eclèctica galeria d'art i epicentre per naturalesa d'algunes de les coses més interessants que passen ara mateix a la Barcelona més subterrània. Lyons s'hi va presentar acompanyat de dos dels seus acompanyants habituals, el violinista Nacho López i el teclista Toni Saigi. Cordes i tecles d'una naturalesa tan salvatge com subtil que van elevar el cançoner de Lyons -tot un repertori on hi tenen cabuda murder ballads, experiències que capgiren cursos vitals, històries d'amor que s'acaben malament i d'altres que s'acaben una mica millor- fins a altes cotes de boirina i misteri, dignes d'aquell sotabosc tardorenc que hi havia projectat al fons de l'escenari.

Abans havia actuat Ema Jean. Canadenca també establerta a Barcelona, les seves cançons conjuguen les formes del folk amb una veu tot terreny de naturalesa jazzística. Ahir les va defensar amb ofici i bones maneres al llarg d'un passi on van ressonar entre d'altres Suzanne Vega o Joni Mitchell. Tota una carta de presentació. I per si encara no havia quedat prou clara la seva solvència vocal, Jean va sortir a cantar un duet durant el concert de Lyons. Una oportuna revisió de "Lover, Lover, Lover", de Leonard Cohen, que ells van fer sonar com Gram Parsons i Emmylou Harris augmentats per la Rolling Thunder Revue de Dylan.

Curtmetratges fets cançons

DAVY LYONS

Bar Pastís, Barcelona

11 d'agost de 2016

Hi ha nits en què un torna a casa una mica més ric en el sentit no material del terme, sabent que ha invertit les últimes hores del dia de la millor manera possible i conscient d'haver descobert quelcom que valia la pena descobrir. Davy Lyons és un singer-songwriter irlandès establert a Barcelona que es dedica a actuar amb freqüència en carrers i places, així com en tot escenari que se li posi al davant. Ahir es va enfilar al del Pastís, un entorn d'allò més adequat per a degustar les seves cançons de textura fina i profunditat cavernosa. Cançons que prescindeixen de tornades i de qualsevol ornament que pugui desviar-les dels seus respectius fils argumentals. Autèntics curtmetratges fets música on Lyons canta històries sobre amors que han anat malament, d'altres que han anat millor, experiències vitals colpidores i fins i tot murder ballads al més pur estil de Nick Cave o Johnny Cash. Peces que es poden allargar fins als deu o quinze minuts, que guanyen intensitat a mida que es desenvolupen i que conjuguen tradició, sang i renovació tal i com abans ho havien fet Nick Drake, Jeff Buckley o el Bob Dylan de "Desire" (1976), per citar tres referents amb els quals se'l pot emparentar. A mig concert va sortir a fumar i va cedir el testimoni a dos col·legues nord-americans a qui pràcticament acabava de conèixer. Quan aquests van haver interpretat un parell de temes, Lyons se'ls va afegir i es van anar alternant instruments i tasques vocals en un ampli recull de peces tradicionals -"Mary Don't You Weep", "Goodnight, Irene", "Tennessee Waltz"...-. L'ambient del local es va escalfar fins al punt que músics i públic van esdevenir un de sol en una improvisada jam coral que es va acabar a l'hora de tancar. El folk és això, ni més ni menys.