En un moment en què tot és efímer i conceptes com novetat tendeixen a sobrevalorar-se, és un plaer aturar-se a escoltar artistes que mantenen intactes les seves respectives vocacions a edats en què molts voldrien haver-se jubilat. Michael Chapman va fer 76 anys el mes passat i pràcticament els celebrava amb l'edició d'un nou disc, "50" (2017), que marida la tradició amb l'esperit sempre renovador de qui durant els darrers anys ha interactuat amb exploradors nats com Thurston Moore, la No Neck Blues Band o Steve Gunn -aquest últim va participar a les sessions de l'àlbum que ens ocupa-. Deu peces que desafien paràmetres i etiquetes com folk o Americana per a destil·lar ofici i navegar per compte propi. Composicions tan majúscules com "Spanish Incident (Ramón and Durango)", "Sometimes You Just Drive" o "Memphis in Winter", que evoquen el pes de tota una vida dedicada a la música però sonen a ara i aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada