dijous, 28 de febrer de 2013

Telèfons mòbils i ciutats de plàstic

Perquè les coses no són sempre el que semblen. Mentre la Barcelona de plàstic i els seus dirigents s'omplen la boca amb el Mobile World Congress, les seves xifres i els seus beneficis per a la ciutat -que no per als ciutadans-, hi ha qui es mou per a mostrar l'altra cara de la telefonia mòbil en aquest país. La dels acomiadaments de treballadors titllats de "no rentables" per un sistema pervers. La de les empreses que obtenen beneficis però retallen plantilles en nom d'aquest eufemisme anomenat crisi que tot ho justifica. La dels directius de dubtosa reputació -com Rodrigo Rato, considerat pitjor directiu espanyol de l'any per Business Week i fitxat per Telefónica al mateix temps que aquesta acomiadava treballadors "no rentables"- que il·lustren la manera de ser i de fer de qui té la paella pel mànec en aquest país caciquista. I la d'uns polítics que tenen la barra de promocionar la marca Barcelona donant l'esquena als ciutadans als quals es deuen. Doncs no, jo no vull marques on hauria d'haver-hi ciutats. I no vull xifres i estudis de rentabilitat on hauria d'haver-hi persones. I no vull un model social que aixeca façanes en comptes de promoure l'ètica.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada