No m'agrada parlar de premis i guardons, perquè em semblen tan buits com la indústria que els atorga. No m'agrada parlar de xifres, perquè crec que l'art ha de trobar-se per sobre d'un concepte tan fred com aquest. Però sí que m'agrada parlar de cinema. De qui el fa i de les històries que explica. D'allò que diu i d'allò que transmet. De la Blancaneus de Berger i la seva expressivitat en blanc i negre. De la serenitat amb què una noia humil acaba derrotant l'avarícia d'una tirànica madrastra. Carmen contra Encarna. Blancaneus contra la Madrastra. La serenor de qui no té res a perdre contra la vanitat de qui ofereix pomes enverinades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada