|
Foto: El Periódico de Catalunya. |
Avui fa deu anys d'allò. Barcelona -i moltes més ciutats de tot al món- al carrer contra una guerra que es preveia tan imminent com injusta, il·legal, absurda i, sobretot, terrible. La de l'Iraq i el suposat arsenal de destrucció massiva. Els ciutadans movilitzant-nos perquè la maquinària militar de Bush, Blair i Aznar no vessés sang en el nostre nom. Perquè no ens crèiem allò de les armes de destrucció massiva -i el temps ens ha donat la raó-. Perquè intuíem que darrere l'èpica de la guerra contra el terror global no hi havia res més que foscos interessos geopolítics de governs i multinacionals -i el temps en ha tornat a donar la raó-. Bush pare va dir que una manifestació a Barcelona no podia condicionar la política exterior dels Estats Units. I no ho va fer, però ens van sentir. I van saber que no ens crèiem les seves mentides, que no volíem jugar al seu joc. Que ens negàvem a sacrificar vides humanes en nom de la nostra pròpia seguretat. Perquè no ens sentíem ni ens sentim més segurs en un món on la força de les armes s'imposa sistemàticament a la raó. I la guerra va esclatar. I molts innocents van morir i segueixen morint. Però allò no va ser un fracàs. Perquè, insisteixo, ens van sentir. I ara, deu anys després i amb tot el que ha passat, podem dir que vam ser-hi. Que vam sortir el carrer. Que vam provar d'evitar-ho. Que vam actuar en lloc de quedar-nos a casa mirant la tele. I que, per malament que quedi dir-ho, teníem raó. Perquè sí, perquè la teníem, òstia. No a la guerra. I no als desnonaments. I no a la corrupció. I no a un sistema que esclavitza les persones en nom de mercats, primes de risc i altres eufemismes. Per això, perquè aquesta crisi també és una mentida -i una autèntica arma de destrucció massiva-, demà hem de sortir al carrer. Perquè els de dalt s'adonin que hi som. Que no ens els creiem. I que no creiem en el model que ens volen imposar. I que no callarem. Recordin: demà dissabte, a les cinc de la tarda, a la plaça Universitat.
Audio: "Fem nostre el carrer" - Dino Ratso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada