Un any

Resulta que aquest blog celebra avui el seu primer aniversari. No sé si hauria de començar a fer salts d'alegria o m'hauria de plantejar vendre'l a un grup mediàtic, agafar la pasta i fugir corrents cap a l'illa deserta on es va amagar Jim Morrison després de simular la seva mort. És broma. Cap grup mediàtic voldria un blog com aquest -per sort-. I Jim Morrison no es va amagar en cap illa deserta, perquè una vegada me'l vaig trobar en un bar de París amb una identitat falsa i uns quants quilos de més. Per tant em limitaré a això, a celebrar-ho. Que tal i com està la cosa, no és poc. O sigui que posem-nos còmodes, bebem i cremem el món perquè és nostre i no dels que manen. I el dissabte sortim tots al carrer i fem-los saber que no els tenim cap por.

Aquest brindis és per la PAH.