La porra

Per molta indignació que portem a sobre, hem de reconèixer que els escàndols de corrupció que cada dia més defineixen l'Estat Espanyol -o el Reino de España, o com nassos vulguin anomenar aquest cul de món on vivim- també tenen la seva part positiva. L'emoció. La incògnita. El misteri que ens fa cremar adrenalina a diari mentre experimentem sensacions que fins ara crèiem impossibles. La possibilitat de llevar-te qualsevol matí com el d'avui i preguntar-te impacient qui serà el pròxim imputat per un cas de corrupció. De trucar als amics i fer una porra. En serà un de sol, o seran més d'un? A quin partit polític estarà afiliat? De quina administració? Ajuntament, diputació, govern autonòmic o estatal? Polític, banquer, empresari o membre de la Casa del Rei? Catalanista, espanyolista, federalista, independentista, centralista o simplement estraperlista? D'esquerres o de dretes? -Bé, això últim no cal preguntar-s'ho perquè en aquest país l'esquerra sol trobar-se al fons a la dreta-. I el més important de tot, amb quina pixada fora de test es justificarà aquesta vegada l'imputat de torn? Quant de temps trigarà a ser absolt per un sistema judicial que és l'enveja de tota democràcia occidental? I a rebre la trucada d'una gran empresa que el fitxi com a assessor? Les apostes ja estan en marxa. De debò que troben a faltar Los Soprano? Amb mafiosos com aquests, qualsevol perd el temps amb sèries de ficció...