GAF Y LA ESTRELLA DE LA MUERTE + BALAGO
Apolo 2, Barcelona
24 d'octubre de 2013
El segell barceloní Foehn és un bon exemple de com hauria de ser i funcionar tota discogràfica independent. Els seus principals valors són la proximitat, la microcultura i, sobretot, la coherència artística. Tots els grups de la seva escuderia, independentment d'influències i gèneres, tenen un nexe gairebé intangible però evident a la primera escolta. Un comú denominador marcat per unes atmosferes a mig camí entre la boira i la foscor, i per la voluntat permanent d'evolució i recerca de noves vies expressives. Ho exemplificaven la nit passada Gaf y La Estrella de la Muerte i Balago, els primers des de les Canàries i els segons des del Vallès Oriental, ambdós en un constant procés de reinvenció discursiva. Van obrir els vallesans amb un desplegament d'electrònica ambiental i tan inquietant com l'escassa il·luminació que va presidir l'escenari durant bona part dels dos sets. Passatges onírics, ritmes hipnòtics i un cert regust kraut entès à la Kraftwerk. La calma prèvia a la tempesta d'una estrella de la mort que va alternar densitats rítmiques properes a l'slowcore amb orgies elèctriques, tot repassant sencer el seu darrer treball, "Sunriser" (2013), i repescant dianes com "Alien Love". El final del concert va ser gairebé èpic. Després que un dels guitarristes llencés literalment -i amb mala llet- el seu instrument al terra, tots els components del grup van anar abandonant l'escenari de manera progressiva i sota una cascada de feedback, distorsió i sorolls diversos. No hi va haver bisos. No calien.
 |
| Balago. |
 |
| Gaf y La Estrella de la Muerte. |
 |
| La guitarra al terra i l'orgia final de Gaf y La Estrella de la Muerte. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada