PINK MARTINI
Palau de la Música, Barcelona
22 d'octubre de 2013
Costarà d'entendre en aquesta Barcelona que confon cosmopolitisme amb façanes de cartró-pedra i mestissatge musical amb l'enèssima generació de (mals) imitadors de Mano Negra. Però si parlem d'això darrer, de mestissatge musical, Pink Martini ens en poden donar unes quantes lliçons. Només ells poden plantar-se al Palau de la Música i passar sense despentinar-se del jazz més tradicional als ritmes llatins, del lounge al folklore de l'est d'Europa, d'estàndards amb motius aràbics o perses a la música clàssica. Cantant en anglès, castellà, italià, francès, japonès i romanès. I fins i tot atrevint-se amb el català a l'hora d'adreçar-se al públic. Amb Thomas Lauderdale al comandament i Storm Large novament a les tasques vocals, la formació d'Oregon va oferir tota una demostració d'ofici que va transformar el Palau en un envelat, en el millor dels sentits. Una festa amb totes les de la llei i amb moments tan àlgids com una jam de swing tan extensa com intensa. Part del respectable va acabar ballant damunt l'escenari, i la cosa tot just acabava de començar. A partir d'aquest moment, la temperatura s'aniria enfilant fins a desembocar en un inevitable "Sympathique" entonat per la platea en ple. Per treure's el barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada