diumenge, 4 de setembre de 2016

Després de l'agost

S'ha acabat. Ja està. L'estiu és aigua passada. Per molt que encara faci calor, falti gairebé un mes per l'entrada de la tardor i aquell vell disc de surf que els ha acompanyat durant els passats tres mesos segueixi sonant a glòria sota els rajos de sol. Si no són vostès dels que fan les vacances al setembre, si són dels que segueixen al peu de la lletra el parèntesi gairebé imposat del mes d'agost, saben perfectament que l'estiu s'ha acabat perquè demà els toca tornar a les seves respectives rutines si és que no ho han fet ja durant la darrera setmana. L'estiu s'acaba precisament perquè amb l'arribada del mes de setembre es trenca el citat parèntesi i entrem de ple en aquells onze mesos de mal anomenada normalitat. Perquè un cop superats els límits temporals de l'agost, un ja pot anar a comprar el que li vingui de gust o a fer qualsevol gestió sense el risc de trobar-se un Tancat per vacances dels que irriten fins i tot a qui paradoxalment es troba en període vacacional. I en el cas d'un servidor, això implica també la possibilitat de tornar a passar per un quiosc i deixar de contemplar d'una vegada per totes els extres d'estiu amb què les revistes de temàtica cultural han resolt aquest incòmode tràmit que és el mes en què tot s'atura. Descobrir-hi noves portades, les de les edicions de setembre, que confirmen que la mal anomenada normalitat ha vingut per a quedar-se però, per sort, estarem ben acompanyats durant els propers onze mesos. Fins que un nou parèntesi torni a parar el món -o com a mínim aquest país- durant quatre setmanes, ni mes ni menys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada