Deu anys d'absència

Pearl Jam.

Hem pogut llegir i escoltar darrerament com diversos articulistes i mitjans de comunicació establerts a Barcelona presumien, com si això fos un gran què, del fet que la Ciutat Comtal acull més gires internacionals que Madrid. Es referien a les gires de gran format, les que requereixen d'instal·lacions de la mida d'un pavelló o d'un estadi, no pas a les sales de petita o mitjana capacitat que acullen per naturalesa la gran majoria d'esdeveniments musicals que tenen lloc en una determinada ciutat. Sigui com sigui, i parlant de grups de gran convocatòria, no he pogut evitar pensar en les citades informacions al recordar que tal dia com avui de fa deu anys Pearl Jam van actuar per darrer cop en escenaris barcelonins. Parlem d'una de les bandes més reconegudes de la seva generació, d'un nom clàssic que ha sabut resoldre amb tota la dignitat del món aquella equació sovint complicada entre coherència artística i reclam massiu, d'un grup que omple pavellons i estadis i que, més enllà de les xifres, encara té coses a dir.

Malgrat portar un quart de segle a la carretera, els de Seattle tan sols han actuat tres cops a Barcelona. L'última d'aquestes actuacions va tenir lloc l'1 de setembre de 2006 al Pavelló Olímpic de Badalona i els va servir per a presentar aquell àlbum homònim (2006) amb què recuperaven definitivament la seva millor forma (també, és clar, per a revitalitzar el fons de catàleg i despenjar-se amb sòlides revisions de títols aliens com "Baba O'Riley" d'uns Who que, paradoxalment, havien suspès un concert a Barcelona pocs mesos abans per la poca demanda d'entrades -la qual cosa donaria per un altre article-). Des d'aleshores res de res, i ja han transcorregut deu anys. I això que durant aquesta dècada han lliurat dos treballs tan notables com són "Backspacer" (2009) i "Lightning Bolt" (2013). I això que arreu on van segueixen actuant davant d'audiències massives. I això que Barcelona, diuen alguns, és una destinació predilecta de les gires internacionals (de gran format). Què hi farem, vivim on vivim, som el que som, tenim el que tenim i per sort determinats records no s'esborren.