"My Woman" (2016) destapa la versió més crua i estripada d'Angel Olsen, que ha despullat el seu discurs a la mínima expressió sense perdre l'electricitat ni el nervi de "Burn Your Fire for No Witness" (2014) -i fins i tot augmentant-los-. Peces com"Never Be Mine" o "Give It Up" s'aproximen al rock'n'roll urbà de Jesse Malin, la Ronnie Spector solista o fins i tot el Johnny Thunders de "So Alone" (1978). "Shut Up and Kiss Me" i especialment "Not Gonna Kill You" són dos cartutxos de punk acústic construïts a partir de ritmes primitius i guitarres esquelètiques deutores del primer antifolk -el de Lach, Hamell On Trial o Roger Manning-. La resta segueix mantenint un peu en PJ Harvey i un altre en el folk menys tradicionalista. Escoltin-lo a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada