RICKY GIL
Lanume Atac d'Art, Sant Quirze del Vallès
4 de setembre de 2016
Feia més d'un any que
Ricky Gil no s'enfilava tot sol a un escenari a defensar un repertori que no fos el de
Brighton 64. Per això, i perquè aquesta mena d'actuacions solen tenir lloc en ambients d'allò més familiars i distesos, el concert vermut que ha ofert aquest migdia en una escola d'art de Sant Quirze del Vallès es presentava com una ocasió d'allò més especial. Un fet que s'ha confirmat durant l'hora llarga en què Gil, armat únicament amb la seva guitarra acústica, ha repassat bona part dels seus més de trenta anys de carrera per a aturar-se també en cançoners aliens com són els de
The Jam (
"Away from the Numbers") o
Big Star (
"September Gurls"). Han estat aquestes dues cites les que han encetat un guió que s'aniria alterant a mida que avancessin els minuts i el respectable s'animés a realitzar peticions. A destacar d'aquestes últimes un
"Ponte en marcha para mi" que, juntament amb
"Explosión juvenil nº17", ha transportat l'audiència gairebé als inicis d'uns Brighton 64 que Gil ha tornat a citar, ja en clau de present, amb peces recents com
"Modernista",
"Caminos por recorrer",
"Quan baixis de l'avió" o tres dels títols encara inèdits que la banda barcelonina entrarà a gravar a finals d'any de cara a un nou disc de temàtica conceptual. El repertori s'ha completat amb aquella perla obscura que és
"Una vida molt dura",
"Brixton" -un original de
Playfair, reactivada banda de culte barcelonina a la qual s'ha incorporat el propi Gil com a guitarrista- i la final i celebrada
"No puedo ir a dormir", relectura del
"Just Can't Go to Sleep" dels
Kinks enregistrada al seu moment per Brighton 64. Una boníssima manera d'encetar aquest nou curs que acaba de començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada