dimecres, 31 d’octubre de 2012

James Murphy es confessa

James Murphy.
Recordo quan, en algun moment de l'any 2007 -si no em falla la memòria-, James Murphy va abandonar Manhattan per traslladar-se a Brooklyn. No ho va fer per viure al barri de moda sinó, com tants altres artistes de Nova York, perquè no es podia permetre viure en una Manhattan cada dia més gentrificada. A l'assabentar-me d'allò, no només vaig reflexionar sobre el que estava passant a Gotham, sinó sobre el fet que algú que havia definit en bona part la música de la passada dècada -i a sobre ho havia fet des de i a partir de Manhattan- no es podia permetre viure en aquella mena d'Olimp. Murphy, ànima i motor dels imprescindibles LCD Soundsystem, tocava tant de peus a terra com vostès i com jo. I ho segueix fent.

Acabo de llegir l'entrevista que li va fer Stephen Troussé i que publica la revista Uncut a la seva edició de novembre. Una entrevista que tenia com a marc de fons "Shut Up and Play the Hits", la pel·lícula que documenta el concert de comiat de LCD Soundsystem al Madison Square Garden. El seu Last Waltz particular. I una mostra de com l'estatus d'estrella no va amb ell ni hi aniria per molt que s'hi esforcés. "La gent va dient per internet que vam guanyar molts diners al Madison Square Garden. No tenen ni idea de com funciona aquest negoci. No guanyes res tocant al Madison Square Garden. Ells es queden tots els diners precisament perquè són el Madison Square Garden". I això no és tot. "Amb prou feina vam atorgar-nos temps de fer la prova de so perquè Liquid Liquid poguessin fer la seva, ja que ells tocaven primer. El nostre grup no té temps de provar el so pel nostre últim concert al Madison Square Garden, i marxem perquè Liquid Liquid -a qui estimem- han de provar. Tot un panegíric".

Durant la conversa, Murphy també explica com va viure el final de LCD Soundsystem. "Sabia que me'n penediria", reconeix tot comparant el fet d'acabar amb el grup de la seva vida amb el d'haver "llençat totes les meves samarretes dels Smiths, una decisió errònia". Malgrat tot, insisteix, "has de fer coses de les quals t'acabis penedint". Agredolça sensació, la de fer un concert de comiat i saber que te'n penediràs. Perquè te n'acabes penedint, sí. Però la sensació és temporal, i després vénen altres coses. O no. "Tens la teva carrera post-LCD Soundsystem tan planificada com el comiat?", li pregunta Troussé. "El més bonic de tot plegat és que no, la qual cosa és aterradora". I tant. Si es pregunten com una sensació bonica pot ser al mateix temps aterradora, provin de fer un concert de comiat i comprometre's -amb ningú més que vostès mateixos- a enterrar aquell projecte per sempre més, passi el que passi.






Audio: "Tribulations" - LCD Soundsystem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada