 |
| Paul Fuster, la nit passada a la NAUB1. |
"Fuck" i
"Cagumdéu". Dos renecs, el primer en anglès i el segon en català, que els parlants d'ambdues llengües solem utilitzar en les mateixes situacions, habitualment fruit d'un contratemps sobtat. Per això em crida l'atenció que, mentre en la música anglosaxona és freqüent la utilització del terme
"Fuck", no hi hagi cap formació de pop o rock en català que li atorgui el mateix ús al
"Cagumdéu". Suposo que tot plegat també té a veure amb el fet que, mentre a les sèries i pel·lícules rodades al món anglosaxó s'utilitzen sense problemes aquesta mena d'expressions, al món audiovisual de casa nostra encara es parla un català de diccionari que de vegades poca cosa té a veure amb el que es parla al carrer. Hi pensava ahir a la nit, durant el concert de
Paul Fuster a la NAUB1 de Granollers
. Amb arrels a Catalunya però nascut als Estats Units, Fuster ha après el català precisament en tornar a aquestes arrels. Malgrat això, és l'únic músic a qui li he sentit utilitzar el
"Cagumdéu" de la mateixa manera que s'utilitza el
"Fuck" en l'àmbit anglosaxó, i amb tanta naturalitat com ho faria algú de l'Empordà o la plana de Vic. Potser per això el seu català em resulta més creïble que el d'aquells productes de despatx que miren més el diccionari que allò que passa al seu voltant.
Audio: "Ja no sap greu" - Paul Fuster
A mi el disc nou en sí no m'acabava d'agradar. Però casualment i de forma inèdita a les nostres comarques, fa uns mesos el van portar a Vilalba dels Arcs, que està a 10 minuts de Gandesa i no vaig deixar perdre l'oportunitat. Un dels millors concerts catalans que he vist (no n'he pogut veure gaires, clar, però bé). Va sonar molt més psicodèlic i delirant que al disc, i res, que el respecto molt.
ResponEliminaSobre el que comentés sobre el llenguatge i els renecs és ben curiós i cert. Déu ser això que fa que molts cops sigui més fàcil identificar-te amb un paio que viu a milers de quilòmetres, que algú d'aquí el costat que parla la mateixa llengua però el que et diu no vol dir res.
Salut!
Doncs sí, de vegades t'identifiques més amb algú de fora que amb algú del costat, perquè diferències lingüístiques al marge, parleu "el mateix idioma". Sobre el nou disc de Paul Fuster, és cert que guanya en directe (de fet, crec que és un d'aquells artistes que, per la seva forma de ser, sempre seran molt més atractius en un escenari que en un disc), però a mi personalment m'agrada molt "Repte". La producció no capta aquell sentiment anàrquic i brut dels concerts, però les cançons em semblen prou bones.
Elimina