LLIRI DE FOC + NOZ
Sala Underground, Barcelona
5 d'octubre de 2012
Es podria dir de Lliri de Foc que sonen com Blondie amb Grace Slick a la veu. O com els 13th Floor Elevators encapçalats per Joan Jett. En el seu primer concert després d'un petit parèntesi estiuenc, els barcelonins van presentar dos temes nous -brillants "Hard to Say" i "The Genius' Fall", aquest últim un rock'n'roll amb un cert regust de Raveonettes- i van incidir en la seva vessant més psicodèlica. Com a exemple, el crescendo d'acidesa instrumental amb què van tancar una versió de "Doctor's Orders", composició original de Sonic Youth que va sonar a l'Underground com una joia perduda en algun volum de Nuggets. També hi va haver escapades al post-punk més frenètic, al dub i fins i tot al hip-hop. Sempre amb bons resultats i sense desentonar en un repertori que s'està consolidant per moments com un dels més refrescants a l'escena més subterrània de Barcelona -temes com "The Girl with the Empty Eyes" o el trencapistes final "Personal Breakdown" tenen una clara vocació d'himnes underground-. Va obrir la nit Noz, pseudònim del singer/songwriter portuguès (però establert a la Ciutat Comtal) Bernardo Palmeirim. Durant mitja hora que es va fer curta, va presentar un repertori de folk de múltiples textures. D'evocar el classicisme britànic de Donovan o el Bowie de finals dels 60, a acostar-se als Vetiver més pantanosos. Una altra agradable sorpresa des d'aquella Barcelona que no surt a les revistes de tendències.
 |
| Lliri de Foc. |
 |
| Lliri de Foc. |
 |
| Lliri de Foc. |
 |
| Noz. |
 |
| Noz. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada