dissabte, 27 d’octubre de 2012

Smoke Fairies, una delícia en petit comitè

Smoke Fairies trencant el gel a l'Apolo.
Smoke Fairies són Jessica Davies i Katherine Blamire. Dues londinenques que s'han aproximat al folk més genuïnament britànic des d'una òptica tan fràgil i boirosa com atrevida i renovadora. Les vaig descobrir al Primavera Sound 2011, i ja aleshores me'n vaig enamorar -interpretin aquesta expressió com vulguin, que no s'equivocaran-. Tocaven en un escenari petit, lluny de les masses festivaleres, i semblaven una d'aquelles delicatessen adreçades únicament a minories. Però el cert és que al seu país els està anant força bé i el seu nom sona cada vegada més fort. A casa nostra, en canvi, només les hem pogut veure ara per ara en un festival i la nit passada, com a teloneres de Richard Hawley. I novament, vam ser quatre gats els que vam arribar a temps de degustar-les en petit comitè. Com sol passar en aquests casos, no sé si atribuir aquest fet a una qüestió horària -per molt que els promotors i les sales programin concerts en horari europeu, els horaris laborals segueixen essent espanyols i això vol dir que molta gent tot just sortia de treballar quan Smoke Fairies pujaven a l'escenari-, o a aquest passotisme tan nostrat que ens impulsa a esperar el cap de cartell tot fent una cervesa al bar del costat en comptes d'escoltar un teloner que potser ens acaba sorprenent i tot. A aquestes alçades i malgrat el risc d'equivocar-me, l'experiència em fa inclinar per la segona opció. Sigui com sigui, ells s'ho van perdre. La mitja hora de concert que van oferir les britàniques va ser una absoluta delícia. Una petita mostra de tot allò que ens perdem dia a dia en un país com aquest.




Audio: "Hotel Room" - Smoke Fairies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada