dimecres, 30 d’abril de 2014

Pascal Chaumeil - "A Long Way Down" (2014)

Quatre suïcides coincideixen quan es disposen a saltar des del terrat d'un gratacels. El contratemps no només els salva les vides, sinó que cimenta una a priori impossible amistat a quatre bandes. Impossible perquè vénen d'universos totalment diferents: una estrella televisiva amb la carrera dinamitada per un escàndol sexual (Pierce Brosnan), una mare soltera atrapada en una grisa monotonia (Toni Collette), un artista vocacional que sobreviu repartint pizzes en un oceà de dubtes existencials (Aaron Paul) i la filla d'un diputat parlamentari en ple atac d'angst adolescent (Imogen Poots). Un punt de partida i uns personatges a partir dels quals Nick Hornby va signar una de les seves novel·les definitives, "A Long Way Down" (2005, adaptada al castellà com "En picado"). Una comèdia àcidament negra però a la vegada d'allò més entranyable. I un títol que demanava a crits que algú l'adaptés al cinema.

L'adaptació arriba enguany de la mà de Pascal Chaumeil -i estrenada en castellà com "Mejor otro día"-. I malgrat deixar-se veure sense problemes, ni de bon tros sap exprémer com l'obra de Hornby el punt de partida. I molt menys els personatges. El problema principal és el metratge: poc més d'una hora i mitja. Una durada insuficient per a introduir quatre personalitats sense les quals no es pot entendre la resta. I és clar, amb uns personatges que de vegades arriben a resultar plans, la línia argumental no té possibilitats d'enlairar-se. Una llàstima, tenint en compte que els integrants del repartiment saben assimilar els seus rols -Brosnan salva bona part dels plats i Poots resulta d'allò més convincent-. A destacar una banda sonora que amaga tresors. El moviment del mar amb el sol sortint al ritme de "Youth" (Daughter) és un momentàs. Encara que la seqüència sembli pròpia d'un anunci de perfum masculí.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada