Quan una incitació a l'odi és tolerada

Veig per la televisió com un grup de seguidors del Barça expressa indignació pel mal joc del seu equip, que ahir va perdre la final de la Copa del Rei contra l'etern rival. Llegeixo titulars i tots fan referència a la victòria d'uns i a la desfeta dels altres. I a mi, potser perquè no m'agrada el futbol, el que em preocupa és quelcom de què paradoxalment ningú parla. Una bandera nazi penjada a la zona on es concentraven els aficionats blancs. Deixem les coses clares. L'incident no és culpa del Real Madrid -per molt que un sector molt determinat de la seva afició exhibeixi habitualment aquesta mena de símbols-. Tampoc és culpa del conjunt d'aficionats que es van concentrar a València. Ni tan sols és culpa del desplegament policial que va tolerar l'exhibició pública de simbologia nacionalsocialista. Si cal buscar un culpable, és el conjunt d'una societat -començant per qui la governa- on el que passi en un camp de futbol eclipsa tota la resta.

En qualsevol país normal -per exemple, Alemanya-, un acte com aquest comportaria penes de presó. A l'Estat Espanyol no passa de simple anècdota. I si finalment hi ha conseqüències, seran també anecdòtiques. La qual cosa és greu, molt greu. Molt més que qualsevol derrota esportiva. Perquè en nom d'aquesta bandera -i d'allò que representa- han mort milions de persones i s'ha desencadenat la guerra més sagnant de la història contemporània. I perquè, una vegada més, un símbol que incita a l'odi oneja sense problemes a la via pública d'una ciutat espanyola. Em pregunto on són ara les senyores Cospedal i Sánchez-Camacho. On és la caverna mediàtica més rància. On són tots aquells càrrecs autonòmics del PP que sempre titllen de nazi a qualsevol que els porti la contrària -sigui la PAH, el 15-M o el procés sobiranista català-. Suposo que deuen estar comentant la final. I esperant el moment de desqualificar adversaris polítics i moviments ciutadans, si cal, banalitzant allò que toleren a la via pública i als camps de futbol. Quina vergonya.