Sidecar Factory Club, Barcelona
8 d'abril de 2014
Gots que volen, cossos coberts de suor xocant els uns contra els altres i vambes trepitjant literalment el sostre de la sala. La pista del Sidecar transformada en un turbulent oceà de pogo dance, crowd surfing i cabelleres agitades a ritme frenètic. El d'uns Eagulls lliurats en cos i ànima a la vessant més primitiva i primitivista del post-punk. Una base rítmica encantada de destrossar qualsevol cosa que se li posés al davant, un guitarrista que feia saltar espurnes d'un amplificador i un joc de pedals al qual mirava fixament, i un cantant que es passejava per l'escenari com si l'hagués posseït el mateix diable. Cançons ràpides, urgents i altament combustibles, de les que et deixen KO a la primera. I tot això, concentrat en 35 minuts, ni més ni menys. La durada d'un concert on no hi va faltar ni sobrar absolutament res. Mitja hora intensa i cap a casa. Sense bisos, palla ni formalismes. Perquè els de Leeds es dediquen al rock'n'roll. I a qui no li agradi, que s'ho faci mirar. Abans havien tocat Ohios. Referents indiscutibles de la fèrtil escena de la Plana de Vic, el seu nom hauria de començar a sonar ben aviat molt més enllà fins i tot de les nostres fronteres. Perquè el seu disc de debut, el recent "Faceless" (2014), és una ràfega d'aire fresc. I perquè el seu directe és sòlid, àgil i sense fissures, ho van deixar claríssim la nit passada. Post-hardcore, rock de guitarres expansives i cançons enormes on es donen cita Hüsker Dü, Fugazi, Superchunk i Shellac. Amb classe, solvència i boníssimes maneres. El futur és seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada