Back in the USSR...

Com tot allò que vingués d'Occident, el rock'n'roll va estar proscrit durant dècades a l'antiga Unió Soviètica. I essent-ne un dels seus màxims exponents, els Beatles eren vistos pel Kremlin com a enemics del poble. Les autoritats de Moscou van fer tot allò que van poder per a evitar que la joventut soviètica entrés en contacte amb l'obra dels Fab Four, començant per il·legalitzar-la i arribant fins i tot a difondre falsos i delirants rumors sobre els de Liverpool. No va servir de res. El mercat negre estava farcit de discos -i altres articles- a través dels quals la Beatlemania aniria més enllà del fenomen cultural per a esdevenir un focus de resistència contra un règim totalitari. I arreu del territori de l'URSS van començar a sorgir bandes que, de manera totalment clandestina, es dedicaven a versionar les cançons dels seus ídols.

Andrey Makarevich.

Un d'aquells artistes era Andrey Makarevich, que més endavant militaria als històrics Mashina Vremeni. Ell va ser un dels molts músics de rock soviètics que van començar les seves respectives trajectòries imitant als Beatles. La qual cosa tenia el seu mèrit. En un país on les guitarres elèctriques eren considerades gairebé com a armes diabòliques, aconseguir-ne una no era gens fàcil. El més pràctic, per tant, era fabricar-se-la un mateix. Makarevich va comprar peces de fusta amb les quals va provar de reproduir la forma de la guitarra de John Lennon. Però això no és tot. Davant la impossibilitat d'aconseguir una pastilla electromagnètica amb la qual fer que l'instrument sonés, se'n va construir una amb peces de telèfon que ell mateix s'havia encarregat de robar en cabines públiques.

Boníssim exemple, el de Makarevich, de com la vocació artística sempre acaba sobreposant-se a les circumstàncies adverses i la manca de recursos. Darrerament, determinades veus dels sectors culturals català i espanyol es queixen de la manca de subvencions i suport institucional. Acostumats tots ells a uns dies de vaques grasses en què les administracions subvencionaven a tort i a dret i on trajectòries senceres se sustentaven a partir de fons públics, un es pregunta què hauria fet tota aquesta gent a la Rússia soviètica. Haurien estat capaços de fabricar-se les seves pròpies guitarres amb peces de fusta? Haurien sabotejat telèfons públics en nom del rock'n'roll? O haurien canviat la seva vocació artística pel funcionariat? Un funcionariat, si m'ho permeten, com el que la manca de subvencions tot just comença a desballestar.