Celebrant la música (i les botigues de discos)

RECORD STORE DAY

DIA DE LES BOTIGUES DE DISCOS

Barcelona, 19 d'abril de 2014

El novembre passat, La Iaia presentaven nou disc a La 2 d'Apolo. Desembarcament dels vigatans a la capital, entrades esgotades, l'ambient de les grans ocasions i un (gran) contratemps: per problemes logístics, aquell nou disc encara no havia vist la llum ni ho faria fins al cap de tres mesos. Mig any després, tornaven Ernest Crusats i companyia a la sala barcelonina en el marc del Record Store Day. Probablement la millor ocasió per proclamar que, ara sí, "On és la màgia?" (2014) és una realitat. Concert curt -la graella horària manava- però tan revelador com el del novembre. Cinc temes, tots del nou àlbum -"L'arbre que vol ser humà", "On ets Matilda?", "On és el meu cap?", "L'ós" i "El nen de les estrelles"- i reduïts a la seva expressió més bàsica. Sense els efectius jocs de llums que han fet dels directes de La Iaia autèntiques superproduccions. Sense ni tan sols prova de so. Com una banda de garatge. Perquè no calen artificis quan es tenen cançons. I les dels osonencs seran -o haurien de ser- recordades durant molt de temps.

La de La Iaia va ser tan sols una de les desenes d'actuacions que s'havien repartit per la ciutat amb motiu del Record Store Day o Dia de les Botigues de Discos. Una jornada dedicada a reivindicar la producció discogràfica com a pilar fonamental del cànon musical i, sobretot, el paper de les botigues de discos com a difusores de cultura però també com a espais de coneixement, intercanvi i relació. Pràcticament tots els establiments del gremi van alternar concerts amb sessions de música enllaunada. Ultra-Local Records, per exemple, va acollir tot un festival de delícies underground com el debut a Barcelona dels suïssos Metzger & Bauer. Guitarra corrosiva, saxo nocturn i un bateria-vocalista que cantava com si Tom Waits o Screamin' Jay Hawkins encapçalessin un grup de black metal. Jazz de taverna, blues de garrafa i molta carretera a l'esquena.

Els va seguir The Missing Leech amb mitja hora on literalment no hi cabia res més. I és que l'alter ego de Maurici Ribera no es va limitar a interpretar el seu repertori d'himnes antifolk -de "Confusions" a "Friends of Nacho Cano" i de "Somriu" a "Water of Life"-, sinó que ho va fer amb improvisades col·laboracions de convidats de procedència diversa -alguns els havia conegut hores abans del concert-. Convidats com Sr. Saravia, artista de llarg recorregut i tot un habitual de la Barcelona més subterrània; Miguel Orgel, un dels secrets més ben guardats de l'underground escocès -forma part de la banda que acompanya a Lach- i tot un mestre tant a l'harmònica com a les sis cordes; i Breaking The Bell Jar, representant de la prolífica escena antifolk berlinesa. Aquesta última fins i tot va interpretar dos temes en solitari que apuntaven molt més que maneres.

I finalment va tenir lloc el comiat d'Anyzed. Motius humans n'han precipitat la dissolució -o més ben dit un canvi de nom, que ningú s'espanti-. De fet, el projecte es va reduir ahir a la figura de Benja Villegas, que es va servir de la seva guitarra i una tablet per a presentar "En el útero" (2014). Remake del clàssic "In Utero" (1993) de Nirvana, l'àlbum va néixer com a homenatge a Kurt Cobain i companyia, però també com a fruit d'un intens treball de recerca. El propi Villegas va explicar moments d'aquest procés tot alternant peces com "Aprendiz inodoro" amb títols destacats del seu fons de catàleg, com la final "Cráneo Rojo". Malencònica mirada a l'univers de Marvel i la seva fàbrica de somnis sovint malinterpretats. "Todos quieren ser el Capitán, nadie Steve Rogers", proclamava una coda entonada pel respectable a viva veu. Cert, tothom voldria ser un superheroi. Malauradament, ningú sembla entendre que sense Rogers no hi hauria Capità. Per això, amb Anyzed o sense, Villegas seguirà fent música. I això és el que compta.

LA IAIA. Sense artificis.

METZGER & BAUER. Corrosius, nocturns, salvatges.

THE MISSING LEECH. Antifolk amb amics.

BREAKING THE BELL JAR. Telecaster Girl.

ANYZED. Entre Kurt Cobain i Steve Rogers.