SOLÉ
Heliogàbal, Barcelona
23 d'abril de 2014
Ramon Solé és periodista, dels bons. I autor de cançons, també dels bons. En altres paraules, sap explicar històries, ja sigui des del teclat de l'ordinador o amb una guitarra a les mans. Ahir en va explicar un bon grapat i, sí, també eren de les bones. Històries dividides en dos blocs. El primer, centrat en el primer disc del seu projecte solista,
"Em perdono" (2013, Petit Indie). El segon, l'avanç d'un nou treball que enregistrarà en directe el proper 3 de maig. Dos repertoris, dos plantejaments i dues mirades. La primera, a l'interior de l'artista. La segona, a Caldes de Montbui, el poble on ha viscut tota la vida -i on enregistrarà l'àlbum en directe-. La primera, des d'una òptica fosca on la llum no s'entreveu fins al final. La segona, visceral i festiva. I ambdues farcides de peces tan rodones com
"Jo volia tocar als Smiths" o
"Rere la porta negra". Els va separar un poema,
"El futur es cura", edificat a partir de dubtes existencials i on la participació del públic va esdevenir clau. I van desfilar per l'escenari actors secundaris de solvència contrastada com són
María Dolores Rascón (veu, percussions) i
Pol Aumedes (acordió), nucli de la banda que acompanyarà a Solé el 3 de maig. Es va acomiadar amb
"Me'n torno a Caldes", declaració d'intencions precedida d'un
"Aquest collons de poble" que va sonar com si
Motörhead fessin un acústic en una taverna irlandesa. Dos repertoris, dos plantejaments, dues mirades i un univers a descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada