dimarts, 26 de gener de 2016

Biscuit, a seques

Vint anys de rock'n'roll, i el que queda...
“Biscuit” (2016). Així, a seques. Títol homònim per al disc més cru i directe dels sis que la banda de Vilanova i la Geltrú ha lliurat a data d’avui -i el tercer que veu la llum a través de La Castanya-. Onze dards d’altíssima precisió, onze descàrregues elèctriques sense ornaments ni floritures. I un àlbum que per fi captura l’essència i l’energia bruta dels directes de Biscuit, la qual cosa queda claríssima des del diàleg de guitarres greixoses que enceta la inicial “Welcome to Dundersville”.

Inici a tota pastilla, electricitat i nervi a flor de pell i per damunt de tot aquell sentit melòdic marca de la casa. Ingredients presents al llarg d’un repertori on destaquen per mèrits propis píndoles de power pop i rock’n’roll vitamínic com “Blank Morning (She Said)”, “Blame Me” o aquell trencapistes que és “The Chip”. No és que hi faltin els matisos. Biscuit han posat la directa, sí, però han tingut temps de polir detalls tan oportuns com l’endimoniada harmònica que culmina “Duke’s Tail” o el saxofòn à la Steve Mackay d’“Unthinkable” -quina gran tornada, per cert-. Menció a part es mereixen “Saw Ya”, un dels títols més immediats del disc, i el single “Goodbye Again Or”, amb apunts de sofisticació que enllacen aquest nou treball amb els que l’han precedit.

“Biscuit” es va enregistrar a l’estudi Cal Pau, al cor del Penedès, amb un vell conegut com és Santi Garcia als controls. Diu la nota promocional que el quartet -ampliat a quintet de cara a la imminent gira de presentació- tanca amb aquest llançament una etapa daurada. Dues dècades que mesos enrere quedaven resumides a l’imprescindible recopilatori “20 Years a Million Beers & a Lotta Nerve” (2015), editat pel prestigiós segell australià Off The Hip. Sigui com sigui, el que queda clar és que tenim Biscuit per estona –“This is not the end”, canten a la contagiosa coda de “Goodbye Again Or”-. I això sempre són bones notícies. No se’ls perdin el 26 de febrer a la sala Sidecar, on compartiran escenari amb Thee Grandaddies.


Originalment publicat a B-Magazine.

2 comentaris:

  1. Què grans els Biscuit, són boníssims, i en tinc moltes ganes d’escoltar aquest disc, més encara amb els teus afalagadors comentaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que t'agradarà. Biscuit no tenen un sol disc dolent, i tots valen molt la pena, però en aquest potser sonen més "Biscuit" que mai, com als seus directes.

      Elimina