Un plus d'encant i personalitat

Stanley Brinks.

STANLEY BRINKS + FRESCHARD

Heliogàbal, Barcelona

2 de gener de 2016

Stanley Brinks i Freschard són dos músics francesos que canten en anglès. A tots dos se'ls nota l'accent, sobretot a ella, la qual cosa els atorga un plus d'encant i personalitat que no tenen, per exemple, les vocalistes made in Taller de Músics que canten jazz i soul en un anglès més perfecte que el de la Reina Elisabet. I de passada els situa tan a prop del pop continental de filiació anglosaxona dels 60 com de l'òrbita antifolk -Brinks va ser un dels fundadors de Herman Dune-. Des de fa una pila de temporades es dediquen a passejar-se plegats per Europa tot interpretant les seves cançons a tot arreu on se'ls vulgui escoltar. Primer és Freschard qui presenta les pròpies amb Brinks acompanyant-la a la guitarra. Després és Brinks qui fa de cap de cartell, comptant de forma ocasional amb Freschard a la segona veu. Explicat així pot sonar a ritual previsible, però no ho és en absolut. I no ho és perquè tant l'un com l'altre renoven el repertori amb prou freqüència com per no haver de dependre del fons de catàleg -"Accepto peticions, però tingueu en compte que no em recordo de com tocar la majoria de les meves cançons antigues", va confessar Brinks des de l'escenari de l'Heliogàbal-. Per si això fos poc, tampoc solen faltar-hi aquella mena de sorpreses que fan de cada actuació un esdeveniment únic. Ahir, per exemple, la vetllada es va acabar amb l'exHerman Dune cantant i tocant la flauta mentre un espontani ballava i picava de mans al seu costat. No va ser ni de bon tros el millor moment del concert, però sí un dels més aplaudits. L'ocasió requeria valor a ambdues bandes, i tant Brinks com l'espontani n'anaven ben servits.